LA SONRISA ETRUSCA, José Luis Sampedro

Salvatore és un camperol del sud d’Itàlia que degut a una malaltia terminal ha de traslladar-se a casa del seu fill Renato, a Milàn. El fort contrast entre la vida de camp i la de ciutat desmotiva en un principi a Salvatore. Només una cosa el fa canviar: L’home rude comença a ser tot tendresa amb el contacte del seu nét de poc més d’un any, el petit Brunettino.

Té tots els ingredients per fer emocionar a qualsevol amb un mínim de sensibilitat. A més, la narració de Jose Luis Sampedro, que no busca la llàgrima fàcil, fa que encara sigui més fàcil emocionar-se. Quant d’amor desprén en cada pàgina! Un amor barrejat amb els records per formar una nova perspectiva: la d’un nou company de batalla al que s’ha de protegir i ensenyar.

El caràcter d’en Salvatore, un home bast, antic, que dona l’impressió que  acaba de baixar-se del Delorean, crea certs problemes amb la resta dels milanesos (començant per la seva nora Andrea), i aquesta oposició de caràcters dona peu a més d’un xoc, no exent d’humor gràcies a la picardia d’aquest personatge.

Em pregunto si tindrà quelcom de autobiografic… J.L. Sampedro va escriure aquesta novel·la al 1985, quan tenia 68 anys, dos més que el protagonista.

Anuncis