Salvatore és un camperol del sud d’Itàlia que degut a una malaltia terminal ha de traslladar-se a casa del seu fill Renato, a Milàn. El fort contrast entre la vida de camp i la de ciutat desmotiva en un principi a Salvatore. Només una cosa el fa canviar: L’home rude comença a ser tot tendresa amb el contacte del seu nét de poc més d’un any, el petit Brunettino.
La sonrisa etrusca té tots els ingredients per emocionar al lector. Desprèn amor en cada pàgina, un amor que evoluciona cap un projecte: la d’un nou company de batalla al que s’ha de protegir i ensenyar.
El caràcter d’en Salvatore, un home bast, sec, arcaic i amb certa picardia, crea certs problemes amb la resta dels milanesos (començant per la seva nora Andrea), i aquesta oposició de caràcters dona peu a més d’un xoc, alguns de ben còmics.
J.L. Sampedro va escriure aquesta novel·la al 1985, quan tenia 68 anys, dos més que el protagonista. No és difícil imaginar que aquesta novel·la tingui un punt d’autobiogràfic.
Nota: 3’5/5
LLIBRES & ROSELLES 