Abans que escriptor, Ferdinand Von Schirach és advocat. Crims va ser la seva opera prima, onze relats que són onze casos reals en els que hi ha treballat. La seva intervenció és passiva, doncs el que ens explica és el cas en sí, el que ha passat perquè les persones implicades acabessin requerint dels seus serveis. Els casos són de temàtica variada, és interessant (hi ha algun aspecte curiós de la justícia alemanya)
Nota: 3/5
Títol original: Beyond This Point Are Monsters
Traducció: Marta Isabel Gustavino
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
208 pàgines. Any publicació: 1970
Es celebra un judici per declarar mort al jove Robert, un any després de la seva misteriosa desaparició en violentes circumstàncies, i els integrants de la granja californiana de la qual era propietari han estat citats a comparèixer. A través de la gent amb qui tractava diàriament coneixerem el seu passat i present, i junt amb els testimonis e investigadors s’aportaran les proves necessàries que demostraran que la seva desaparició només pot ser forçosa, i que la raó d’aquesta només pot ser la mort a mans d’uns desconeguts. Per la jove Devon, casada amb Robert des de feia ben poc, aquest judici serà un dur però necessari tràmit per passar pàgina. En canvi la mare d’en Robert té l’absoluta certesa de que encara es viu.
Aquesta novel·la té un títol molt encertat. Originalment, en els extrems d’alguns mapes medievals assenyalaven les zones desconegudes amb aquest eslògan. I és genial com l’autora convida indirectament a adaptar-ho a les persones que protagonitzen el relat, convertint-se en una profunda reflexió amb moltes interpretacions.
Margaret Millar és una escriptora de novel·la negra que no es gaire coneguda avui dia, i és una llàstima perquè m’ha agradat molt com escriu. Más allá hay monstruos té una trama senzilla (aparentment), sense gaires floritures però amb ofici, sòlida. En el meu cas m’ha portat per on ha volgut, generant intriga, sorpresa i avidesa de saber-ne més.
Nota: 4/5
Títol original: Der Fall Collini
Traducció: María José Díez Perez
Editorial : Salamandra
Col·lecció: Narrativa
160 pàgines. Any publicació: 2011
La vida de Fabrizio Collini, un jubilat discret i modèlic, fa un gir radical el dia que Hans Meyer li obra la porta de l’habitació d’un hotel de luxe. Meyer té 85 anys, és un reputat empresari alemany, i creu que Collini és un periodista que desitja fer-li una entrevista. Però aquest té altres intencions: vint minuts després mata a Meyer, i com si no hi hagués prou amb les quatre bales que li ha encolomat al cap, hi afegeix una brutal pallissa centrada només al que queda de crani.
El seu advocat serà Caspar Leinen, que s’acaba de llicenciar i és el seu primer cas. Si no hi hagués prou amb això (i amb altres coses que no vull desvetllar, ja que la sinopsi no ho fa), l’assassí li ho posa encara més difícil al negar-se rotundament a donar cap explicació, mostrant només desídia i resignació.
El relat comença prou bé: la mort de Meyer a mans de Collini, l’extrema violència, dóna a entendre quelcom personal entre ells. El silenci de Collini no fa més que encuriosir-nos, així que l’autor ja ens té enganxats.
Es nota que l’autor és advocat: el procés judicial alemany com tot el que ho envolta és descrit fidelment, i a raó del motiu de l’assassinat ens fa entendre algunes lleis de forma planera. Si bé el mòbil de Collini és el típic ull per ull (no seré més concreta, però es dedueix de seguida), la història que hi ha darrera captiva, com l’evolució del judici, que l’he trobat insòlit. Admeto, però, que tampoc llegeixo gaires novel·les on hi hagi judicis pel mig.
Per mi, si hi ha quelcom que falla, és Caspar Leinen, o com porta l’autor aquest personatge, com també algunes escenes que protagonitza, més pròpies d’una d’aquelles pel·lícules que t’adormen al migdia desprès d’un bon àpat. Però al final Leinen acaba essent només una eina de l’autor per fer-nos arribar la veritat, i aquest segon pla li escau més bé que no pas el protagonisme.
És una novel·la fàcil, gens complicada, i a més molt curteta i que passa molt bé.
Aquesta és la primera novel·la de Ferdinand Von Schirach, però no la seva primera publicació. Anteriorment publicà Crims i Culpa, petites històries sobre casos basats en la seva experiència judicial, i que tingueren molt d’èxit a Alemanya. Aquí n’he vist molt bones recomanacions, i la temàtica em sembla interessant, així que ja els he afegit a la pila de pendents.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 