ESMORZAR DE CAMPIONS, Kurt Vonnegut

Títol original: Breakfast of Champions
Traducció: Isabel Llansat
Editorial : Laia
Col·lecció: El mirall i el temps
245 pàgines. Any publicació: 1973

Kilgore Trout és un escriptor sense fama que ha publicat desenes de llibres. Dwayne Hooper és propietari d’un concesionari i de varis negocis a Midland City. Ambdos són personatges literaris, no reals, titelles manejades per un altre personatge irreal, l’escriptor Philboyd Studge, creat per Vonnegut.  La creació de la creació, és a dir Trout i Hooper, seràn l’excusa per aquest assaig de Studge, que alhora és l’excusa de Vonnegut per denunciar l’ètica i moralitat, a través de temes com el masclisme o el racisme, de principis dels 70, tant vergonyosament ambigua com avui dia.

Trout, el personatge fictici de l’escriptor irreal, provocarà involuntariament l’allau de violència que s’està gestant al llarg de la novel·la al cap malalt de Dwayne. Studge aprofita els passos previs al fatal encontre per fer aquesta mena d’assaig, al que no li falta l’humor i la ironia, sobre la societat actual, el comportament humà i sobre la condició d’escriptor.

La narració sovint frega l’absurd, tot i que hi ha raonaments sorprenents que et porten a sumir-te en les teves propies reflexions. No és una lectura especialment difícil, però vaig tenir que posar-hi un extra de voluntat en certs moments.

És la meva segona novel·la de Kurt Vonnegut, i sense cap dubte em quedo amb Matadero Cinco.

Nota: 😀 😀 🙂

MATADERO CINCO o La Cruzada De Los Niños, Kurt Vonnegut

Títol original: Slaughterhouse-Five, or The Children’s Crusade
Traducció: Margarita García de Miró
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Compactos
188 pàgines. Any publicació: 1969

Fa unes setmanes que vaig acabar Matadero cinco i encara no he escrit res sobre aquesta novel·la. El meu problema és que l’he trobat tant genial que no sé per on començar.

Vonnegut utilitza la ciència-ficció per explicar la seva experiència personal en el bombardeig de Dresde. A l’inici ens comenta la dificultat de parlar-ne quan ja s’han escrit tantes coses sobre el tema, així que seu propòsit és fer un plantejament original. I  ho fa utilitzant la ciència-ficció, adobada amb humor negre i un marcat posat anti-bel·licista.

El protagonista és Billy Pilgrim, que segons sembla ha estat segrestat per uns alienígenes del planeta Trafalmadore, on tenen un concepte del temps  diferent al terrestre. Es per aquesta influència que Billy fa continus salts pel temps. Tan bon punt és presoner dels marcians, com està a la guerra, com dirigint la seva botiga, suportant els esbroncades de la seva filla o presenciant la seva pròpia mort. Tot plegat una mica lostià (de Lost).

En general és una novel·la molt divertida, curiosa, i sense caure en un humor ofensiu tractant-se d’una tragèdia d’aquesta magnitud.

Nota: 😀 😀 😀 😀