“-Ayer estaba sano – dijo Maude. Sus orejas se movían nerviosamente.
– Eso no significa nada – repuso Sir Ritchfiel, el carnero más viejo del rebaño -, ya que no ha muerto de enfermedad. Las palas no son ninguna enfermedad.”
Quelcom ha passat en un prat idíl·lic irlandés. En George, el pastor, ha aparegut mort a la matinada amb una pala clavada al pit. El peculiar ramat que portava intentarà esbrinar el que ha succeït i fer justícia.
Les ovelles d’en George són ovelles normals. Aparentment. Gràcies a les lectures que els hi feia en veu alta, sobretot de novel·les roses, les ovelles han desenvolupat certa intel·ligència que els permet comunicar-se entre elles amb raonaments humans. Així, també són capaces d’escoltar i compendre les converses de les persones i fins i tot s’atreveixen a baixar al poblet per seguir investigant. Tot per trobar l’assassí del seu estimat George. Però també s’ha de puntualitzar que moltes vegades manquen de certa lògica, ja que saben poca cosa dels humans i els seus costums, i és el més divertit d’aquesta història. I les ovelles en si, esclar. Totes entranyables i encantadores: l’intel·ligent Miss Maple, el valent Othello, l’extrany Melmoth, en Mopple The Whale, la Maud, la Zora, la Cloud, en Sir Ritchfield… en Mopple m’ha agradat moltíssim, ell i la seva gana provoquen incontenibles rialles. I és el que provoca les situacions més divertides.
Aquesta falta de lògica per part de les ovelles fa que a vegades no sapiguem ben bé el que passa entre els habitants del poble. Podem intuir, i d’intuïció ens guiem fins el final.
Novel·la d’intriga i d’humor alhora. Ideal per anar passant aquest calorós estiu.
Nota: 😀 😀 😀 🙂
LLIBRES & ROSELLES 