Editorial : Angle Editorial
Col·lecció: Narratives
294 pàgines. Any publicació: 1953
Sempre en capella conta com tres joves metges lluiten contra una epidèmia de diftèria a la ciutat de Londres a finals dels segle XIX. Un assassinat els donarà l’oportunitat de provar amb humans una medicina experimental.
Tot i que la trama és força senzilla, és trepidant. El caràcter dels protagonistes és molt dispar i dóna molt de joc, l’autora fa que cada un representi quelcom: la fortalesa, la bondat i la saviesa. Tots junts formen un grup lluitador, quasi de superherois, per una feina que els domina la vida i només valorada per les víctimes de la malaltia.
És una història intensa, una carrera contra rellotge per salvar la vida dels qui cauen a les urpes d’una malaltia quasi cent per cent mortal. També és una lluita constant contra la ignorància de la gent de l’època i la incertesa que provoquen els dubtes sobre l’ètica professional i laboral. L’assassinat que Forrellad inclou a l’argument és important fins a cert punt, però realment és secundari dins l’evolució de la trama.
Amb un vocabulari planer, llegir-lo és només qüestió de poques hores.
Lluïsa Forrellad va guanyar el premi Nadal al 1953 per aquesta novel·la, la seva opera prima. La publicació de la seva segona novel·la, Foc latent, fou 50 anys desprès.
Nota: 😀 😀 😀 😀
LLIBRES & ROSELLES 