RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE (Bevilacqua & Chamorro 02), Lorenzo Silva

Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
288 pàgines. Any publicació: 2000

Un cadàver apareix en un motel de carretera, nu, en una postura sexual poc digne però sense signes de violència. De nou Bevilacqua i Chamorro acudeixen a investigar, sobretot per aclarir si es tracta d’un crim o quelcom accidental. Pel mig es trobaran amb prostitutes de luxe, mafiosos disfressats de promotors immobiliaris i una central nuclear.

Segona novel·la d’aquesta parella de la Guàrdia Civil tan allunyada de l’estereotip del seu cos. Bevilacqua s’està convertint en un personatge carismàtic, i ell és el que salva la novel·la (i algun secundari). No dic que no sigui entretinguda o que no enganxi, al contrari, però realment és molt i molt semblant a la primera novel·la, El lejano país de los estanques. La trama, la manera de fer,… fins i tot el rotllo sexual que rodeja la víctima. I això vol dir que també s’assemblen en les “errades”. I ho dic entre cometes, perquè les “errades” que dic són d’opinió personal. Tornen a donar masses voltes amunt i avall i la possibilitat d’esbrinar el culpable és nul·la.

Tot i haver guanyat el Premi Nadal l’any de la seva publicació, vist amb perspectiva i després d’haver llegit 5 llibres d’aquesta saga, puc dir que és la que menys m’ha agradat. Però com totes les novel·les d’aquesta parella és distreta i enganxa.

Un apunt: 

Hi ha versió cinematogràfica homònima. No em faria res veure-la.

Nota: 3/5

EL LEJANO PAÍS DE LOS ESTANQUES (Bevilacqua & Chamorro 01), Lorenzo Silva

Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
248 pàgines. Any publicació: 1998

En una casa d’una urbanització de Mallorca descobreixen el cadàver d’una atractiva estrangera penjada al sostre per les mans. Es sospita que la sexagenària amb qui vivia podria ser la seva amant i la seva assassina, bé per crim passional, bé per un joc sexual.

Qui s’encarrega del cas és la Guàrdia Civil, més concretament la Unidad Central Operativa. El sergent Rubén Bevilacqua i l’agent Virginia Chamorro viatjaran de Madrid a Mallorca per intentar resoldre el crim, fent-se passar per una jove parella de vacances i així moure’s lliurement pels ambients en que ho feia la víctima. Aquestes circumstàncies els faran passar per situacions força compromeses.

Aquest és el primer cas de Bevilacqua i Chamorro. Bevilacqua és el narrador, un home agut, intel·ligent, amb pensaments i diàlegs carregats d’humor. És un llicenciat en psicologia que acaba a la Guàrdia Civil buscant sobretot un sou fix cada mes. Chamorro volia entrar a la Marina per seguir la saga familiar, però al no ser admesa acaba entrant en aquest cos. És el primer cas en el que treballen junts i a més s’han d’entendre. Bevilacqua té molta experiència sobre les espatlles i a més és el que mana, però tot i els codis militars al que estan sotmesos, és força flexible i de bon tracte. Es diverteix pressionant a Chamorro, sense (gaire) mala fe, ja que és inexperta, jove, rígida i reservada. Però acaben formant un tàndem en el que un complementa l’altre.

Has arrufat el nas al llegir Guàrdia Civil… Y lo sabes.

Els personatges estan ben dibuixats, i ens allunya de l’estereotip de tota la vida sobre aquest cos militar. Al ser escrita al 1998 poca tecnologia podrem trobar, i potser per això m’ha marejat una mica tant anar amunt i avall a esbrinar i preguntar. Però és una narració força distesa, i que ens dóna a conèixer els dos protagonistes (i alguns secundaris) que ens acompanyaran en les set novel·les posteriors. En resum passes una bona estona, i no sé que tenen aquest parell, que tot i no ser aquesta una novel·la espectacular, convida a llegir-ne més (de fet ja ne m’he llegit 5).

Nota: 3’5/5