LES GENERACIONS ESPONTÀNIES, MAR BOSCH

generacions-espontanies

Recomanat per a lectors que busquin: cert encant i surrealisme amb un punt d’humor.

L’Eva porta molt de temps a l’atur i sense gaires esperances de trobar feina, tot i l’entrevista que té a l’endemà. Però sorprenentment al director general li interessarà molt el curiós currículum laboral que li farà exposar detalladament.

Una entrevista de feina és el fil que serveix per lligar un recull de relats que bé podrien ser independents entre ells. Són històries estrambòtiques i simpàtiques, amb un toc surrealista, però al que li trobes a faltar un punt de mala llet. La segona part, que comença un cop finalitzada l’entrevista, té unes diferències notables amb la primera. La protagonista no sembla la mateixa, amb una resolució i unes decisions que no les veia pròpies del personatge que havia conegut fins ara. I la història pren un gir que no li trobo raó de ser, agafant una dolçor de mil Amelies que m’ha costat pair.

La novel·la de la Mar Bosch és jovial, una mica naïf. Per uns pot ser virtut, i per altres defecte. I a mi, tot i que l’he llegit d’una revolada, no m’ha seduït. Però també estic segura que trobarà els seus lectors.

Edicions Del Periscopi, col·lecció Escafandre, 192 pàgines, 2016.