LA MALA DONA, Marc Pastor

la mala dona


Editorial : La Magrana
Col·lecció: La Negra
256 pàgines. Any publicació: 2008

Si no sou gaire fans de Cuarto Milenio i desconeixeu la història negra de Barcelona, us faig cinc cèntims de l’Enriqueta Martí.

Coneguda com la vampira de Barcelona, l’Enriqueta va terroritzar la ciutat a principis del s. XX segrestant canalla, sobretot de prostitutes, bé per prostituir-los, bé per matar-los, per seguidament menjar-se’ls i/o fer-ne ungüents, tant per ella com per l’alta societat barcelonina.

220px-Enriqueta_Martí

L’Enriqueta Martí, la vampir de Barcelona.

Ambientada en una Barcelona pobre, corrupta i depravada, sense esperança ni consol, Marc Pastor novel·la aquests espantosos fets d’una forma molt original: la Mort és el narrador omniscient que ens ajuda a conèixer qui i què va envoltar aquest monstre. L’encarregat d’aturar l’allau de desaparicions serà l’inspector Moisés Corvo, un personatge que a primeres no em va caure gens bé, però poc a poc i sense adonar-me, li vaig agafar una estima que se’m va fer molt patent al final de la novel·la, arribant-me a emocionar.

M’ha agradat, si, però també m’ha costat molt llegir-lo. No perquè la prosa de Pastor sigui difícil, al contrari. Si fos per això no hagués continuat, i tampoc ho hagués fet si l’autor busqués el morbo i les descripcions gore. És perquè els fets són terribles, i les víctimes són pobres e innocents criatures. Hi ha moments molt crus, imatges esborronadores que em van fer replantejar seriosament deixar de llegir. Ho comento sovint, amb el naixement de la meva filla m’ha sorgit una forta sensibilitat amb la crueltat infantil fins a extrems insuportables, no puc evitar-ho. Però la història, tal com l’explica en Marc Pastor, està molt bé i mereixia fer el cor fort. En un moment del relat el narrador ens avisa que si som sensibles ens saltéssim la pagina següent, fet a agrair infinitament, ja que és el que vaig fer al cap de tres línies sense por de perdre’m res important.

wpid-screenshot_2014-05-19-13-56-21.png

L’autor eludeix la seva responsabilitat.

És la segona novel·la que llegeixo d’aquest autor. La primera va ser L’any de la plaga, que és entretinguda i em va agradar, però definitivament, posats a triar, em quedo amb aquesta, que contradictòriament espero no llegir mai més.

Marc-Pastor-image

Nota: 4/5

L’ANY DE LA PLAGA, Marc Pastor

Editorial : La Magrana
Col·lecció: Les Ales Esteses
368 pàgines / Any: 2010

En un estiu xafogós a Barcelona, en Víctor Negre, un treballador social, passa una mala època: no supera l’abandonament de la seva xicota, la pudor d’eucaliptus que sent per tot arreu no l’ajuda gens a mitigar la seva migranya i estranys suïcidis i assassinats succeeixen a la seva feina, entre avis indefensos i atents cuidadors. Serà per la calor? Serà també aquesta la raó de que alguns companys i amics es comportin d’una manera estranya?

L’allau de novel·les apocalíptiques que estan rebent les llibreries no té fi. Com que m’he n’he llegit unes quantes, serà per això que tot i algun gir inesperat, L’any de la plaga no m’ha sorprès gaire. La manca d’originalitat ve donada pel que ja confessa l’autor, i es que les referencies en que s’ha inspirat són varies: la més clara és “La invasió dels ultracossos”, però també trobem una mica de Matheson, una mica de Widham, una mica de Romero,… I per si ens hem deixat algun, al final l’autor s’encarrega de posar-nos un llistat de totes les mencions culturalment disperses que s’han fet al llarg del relat.

Tot i que no té tanta acció (que la té) com s’acostuma en aquest tipus de novel·les, si hi ha més tensió, jugant fins a l’extrem amb les situacions ambigües.  Els apunts generacionals  i que la ciutat on transcorre l’acció sigui Barcelona la fan més propera i atractiva.

Com a curiositat, l’enumeració de les pàgines acaba a la plana 214, essent la resta una perpètua plana 214. Certs comentaris donen a entendre que no és pas un error d’impremta, i probablement el significat podríem trobar-ho en la continuació, ja que com moltes d’aquestes novel·les el final dona peu a una segona part.

Una novel·la entretinguda, recomanable per l’estiu, així la calor col·labora a ambientar-nos.

Nota: 😀 😀 😀 🙂