Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.
La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.
5/5
- Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
- Una madre, Alejandro Palomas
4/5
- Diez Negritos, Agatha Christie
- Rebeca, Daphne Du Maurier
- No está solo, Sandrone Dazieri
- Els morts no parlen, Miquel Aguirre
- Más allá hay monstruos, Margaret Millar
- La hipótesis del mal, Donato Carrisi
- Lobos, Donato Carrisi
- Vestido de novia, Pierre Lemaitre
- El lector, Bernhard Schlink
- Matemos al tío, Rohan O’Grady
3/5
- El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
- Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
- La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
- El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
- La brisca del cinco, Marco Malvaldi
- Se sabrà tot, Xavier Bosch
- Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
- La chica del tren, Paula Hawkins
- El guardian invisible, Dolores Redondo
- Coraline, Neil Gaiman
2/5
- Les mans del drac, Sebastià Bennasar
- Alta fidelidad, Nick Hornby
- La hora de las sombras, Johan Theorin
1/5
- Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
- En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames
SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO
- Los cuerpos extraños
- La marca del meridiano
SÈRIE KAY SCARPETTA
- Causa de muerte
- Cruel y extraño
- Un ambiente extraño
- La jota de corazones
- Una muerte sin nombre
- La granja de cuerpos
SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett
- Pies de barro
- ¡Voto a bríos!
- Hombres de armas
- ¡Guardias, guardias!
SÈRIE HARRY BOSCH
- El eco negro
SÈRIE HECTOR SALGADO
- Los amantes de Hiroshima
- Los buenos suicidas
- El verano de los juguetes muertos
SÈRIE KOSTAS JARITOS
- Defensa cerrada
- Noticias de la noche
- Suicidio perfecto
S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):
- Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik. Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
- Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
- El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
- Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
- Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
- El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
- En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
LLIBRES & ROSELLES 