Editorial : Empúries
Col·lecció: Narrativa
148 pàgines.
A les últimes pàgines es pot gaudir d’un emotiu efecte òptic: veure a en Llullu córrer.
Màrius Serra ens explica a Quiet set anys de la vida del seu fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que pateix des del seu naixement una paràlisis cerebral. Ho fa a base de records, sense ordre cronològic, tot i que hi fa constar la data.
Aquest llibre és del que deixes apart la qualitat literària. No és que no en tingui, Màrius Serra no és precisament un novell en el món literari i molt menys en l’art i ús de les paraules. El text és sincer, senzill, proper, emotiu… Però no parlem de ficció, sinó d’unes persones i experiències reals. Per això la qualitat humana eclipsa la resta de conceptes literaris que hauria de tenir una opinió o crítica.
Cada capítol ens conta una experiència que no ens deixa indiferents. Globalment es pot apreciar l’amor i preocupació, la fragilitat i alhora la fortalesa d’una familia volcada en el seu fill i la seva lluita constant per prevaldre la dignitat i els drets d’en Llullu.
En Llullu va morir l’estiu passat, a l’edat de 9 anys. Ell, a través del seu pare, ens deixa un llegat que no passa desapercebut i un testimoni que no es limita a familiars i coneguts. Una història a l’abast de tothom i que recomano per esbardellar la dura cuirassa que últimament es veu sovint en masses persones.
Nota: 😀 😀 😀 🙂
LLIBRES & ROSELLES 