ELS MEUS TRES DESITJOS LITERARIS DE SANT JORDI 2014

Un dels aspectes positius de l’ereader es que et tornes més sibarita en la compra de llibres. En el meu cas busco el que no em pot donar el llibre electrònic, que són edicions acurades, llibres curiosos, còmics…

I aquests són els meus tres desitjos:

1.- Los Modlin, Paco Gómez.

Imatge

Paco Gómez va trobar les fotografies dels Modlin llençades en un carrer de Madrid. Aquí va començar la seva investigació sobre aquesta curiosa i extinta família americana, que van morir sense aconseguir la fama que buscaven. El llibre tracta la investigació de l’autor, combinant part d’aquestes fotografies. Imatge

Imatge

 

 

2.- Macanudo, Liniers

Imatge

Desisteixo de llegir còmic en el meu Kindle desprès de varis fracassos, i la meva atenció en aquest món va dirigida directament cap a Liniers, autor argentí de la serie Macanudo. La meva debilitat és la deliciosa petita Enriqueta (una Mafalda actual) i el seu gat Fellini. Liniers pot tenir un humor mordaç com tendre alhora, i estic segura que d’aquí uns anys aquest còmic passarà a les mans de la meva filla.

ImatgeImatge

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.- El maestro y Margarita, de Mikhail Bulgàkov.

Imatge

L’editorial Nevsky ha publicat una traducció definitiva (segons les seves paraules) de la coneguda i genial obra de Bulgàkov. La traducció corre a mans de Marta Rebón i s’hi combinen il·lustracions d’Alfonso Rodríguez Barrera. És ben llaminera!

Imatge

FUN HOME, UNA FAMILIA TRAGICÓMICA, Alison Bechdel


Títol original: Fun Home, A Family Tragicomic
Traducció: Rocío de la Maya Retamar
Editorial : Random House Mondadori
Col·lecció: Reservoir Books
240 pàgines. Any publicació: 2006

Bruce Bechdel és un pare de familia poc afectuós, introvertit, i obsessionat amb la decoració. I és el personatge principal de Fun Home,  la autobiografia de Alison Bechdel, centrada entre la seva infantesa i la post adolescència.

Poques coses tenien en comú pare i filla. L’interès per la lectura és un d’ells, l’altre era la seva homosexualitat. I això s’acaba convertint Fun Home, en un autodescobriment d’una sexualitat socialment diferent i que comparteix amb qui menys espera.

La revista Time va posar-la entre els 10 millors llibres del 2006, i és una decepció creure que en tot aquell any no es va escriure res millor. Alison Bechdel fa una mena d’anàlisi psicològic al seu pare relacionant-les amb multitud de referències literàries, de Fitzerald, Joyce, Camus… Però en realitat són fets puntuals barrejats amb moltes reflexions, donant molta palla a l’assumpte. Si bé en Bruce és l’antitesis de l’Alison, que la seva repressió sexual el fa fred i distant, així el sentim, però en sentit negatiu. El sentim tant allunyat que no arribem a sentir cap connexió amb ell, i a vegades ni amb l’Alison. Fins i tot l’autora, mentre divaga, reflexiona, no pot fer més que dibuixar escenes sobre rentar plats o arreglar el jardí.

Fins i tot la insistència que el seu pare es va suïcidar no té cap fonament, i sembla més aviat un recurs per atrapar de bon principi al lector. Un inici tan forçat com el final, una escena ensucrada de pare i filla que no té res a veure amb la postura que s’ha seguit al llarg del llibre.

El títol, com es pot ensumar, és totalment irònic, ja que aquí de còmic no trobareu res.

Nota: :evil:

EL PARAÍSO EN LA OTRA ESQUINA, Mario Vargas Llosa

Editorial : Alfaguara
Col·lecció: Hispánica
485 pàgines / Any: 2003

La vida de Flora  Tristán i Paul Gauguin, avia i nét, és novel·lada pel recent premi Nobel.

Flora Tristán és una lluitadora pels drets dels treballadors i de les dones, i amb el seu manifest, La Unión Obrera, recorre tota França, combatent la ignorància d’uns i el poder dels altres. Dècades desprès, Paul Gauguin es trasllada a Tahití buscant la puresa extrema, tan visual com sensorial, per poder plasmar-la en les seves obres.

Vargas Llosa situa els personatges als últims anys de la seva existència per així servir-se de l’analepsis i els records per recórrer unes vides emocionats,  turmentades, insatisfetes i de tràgic final.

Tot i que inicialment no em sentia atreta per la seva lectura, m’ha acabat agradant moltíssim, tant per l’apassionant vida de  Tristán i Gauguin com per la forma de relatar-la de Vargas Llosa. Curiosament l’autor, no sé si com una forma innovadora d’atreure el lector, sovint es dirigeix directament als seus personatges amb familiaritat. I en certa manera, és com si els conegués. Aquesta forma simpàtica d’alienació pot ser deguda a la quantitat d’informació  que ha tingut que absorbir per dotar els personatges de captivadores personalitats. Informació acompanyada a més d’intensos viatges, que la seva filla Morgana va fotografíar i posteriorment publicar un recull titulat “Les fotos del Paraíso” (una de les fotografies s’utilitzaria posteriorment per la portada de Travesuras de la niña mala). A més, en el cas de Gauguin, m’ha agradat molt quan el personatge viu certes experiències i les plasma a les seves obres, dotant d’un significat més ampli,  mostrant quelcom més del que hi ha a la tela.

Els personatges són en alguns moments oposats i en altre completament iguals, sense que existeixi un gris intermig. I en aquesta igualtat fa referència el títol, que  té doble sentit. Per una part dona nom a un joc infantil, i per l’altre reflexa perfectament la obsessió d’auto-superació i la frustració dels dos protagonistes, ja que per ells el paradís sempre es trobarà a l’altra cantonada.

Nota: 😀 😀 😀 😀