EL CLUB DE LA BUENA ESTRELLA, Amy Tan

buena estrella

Títol original: The Joy Luck Club
Traducció: Jordi Fibla
Editorial : Tusquets Editores
Col·lecció: Andanzas
338 pàgines. Any publicació: 1989

El club de la bona estrella és una reunió periòdica de quatre dones xineses per jugar al mah-jong. La mort d’una d’elles portarà la seva filla a substituir-la, i així s’inicia la història (històries) de cada una d’elles i de les seves respectives filles i les tenses relacions que mantenen, ja que ambdues generacions semblen incompatibles tant per vivències personals com per les diferències culturals.

Confessaré que no el vaig agafar amb gaires ganes, el tenia a casa arrel d’un saqueig a casa d’uns familiars (un dia haig de parlar d’aquest saqueig i de tot el que en vaig treure). Però en les primeres pàgines de seguida vaig intuir que m’agradaria molt, i ho vaig encertar de ple. El club de la buena estrella és un recull de relats del passat i el present, lligats entre sí pels fils familiars entre mares i filles. Les primeres relaten marcades experiències molt lligades a la cultura xinesa en que s’hi barreja la guerra, fam i pobresa, amb supersticions que em recordaven al famós Feng Shui i que per poc creíbles que siguin em deixaven un pòsit d’incertesa. Les filles en canvi, nascudes i criades com a nord-americanes, tenen unes vivències i manera de fer molt diferent a la de les seves mares, i això provoca que siguin incapaces d’entendre’s entre elles, comportant una convivència força difícil.

M'ho sé montar bé.

M’ho sé muntar bé.

L’única contra que hi he trobat (i n’assumeixo la culpa) és que anava una mica confosa amb el nom de cada una d’elles, de manera que sovint no sabía qui era la mare o la filla de qui, i quina història havien viscut anteriorment. M’hagués anat bé fer-me una petita guía, però em vaig conformar en mirar les pàgines anteriors. Mal fet.

Nota: 4/5

Anuncis

SEDA – Alessandro Baricco

Hervé es dedica al negoci de la seda. Per raons professionals ha de viatjar al Japó, un viatge que tindrà quelcom de místic i en el que coneixerà una misteriosa dona.
Insípid i el final, depriment. M’ha recordat a aquestes desenes de power points que rebo al meu correu electrònic amb intenció sentimentals i lacrimògenes, aquelles que t’expliquen una història d’amor o amistat amb final tràgic perquè tinguis present als teus éssers estimats.
Doncs aquí passa igual. Amb una prosa intencionadament poètica, sobretot amb les descripcions, però que sona buida, acaba essent una història massa senzilla, ridículament senzilla.
La relació amb la seva dona és tan poc detallada (la veritat es que li falta força detalls en diverses coses) que costa creure un final així. D’això es serveix per sorprendre, el poc detall. No crec que tingui molt de mèrit.
El gir sexual final, inapropiat. No enganxa ni volguent. I el final del tot, horrorós.
No, no m’ha convençut.