PICCADILLY JIM, P.G. Wodehouse

L’esbojarrat Jimmy Crocker, recolzat per la fortuna de la seva madrastra, porta una vida desenfrenada a Londres. No hi ha nit que en Jimmy no faci de les seves, sempre amb alcohol i dones pel mig. Les noticies arriben fins a Nord-Amèrica, on és conegut com a Piccadilly Jim. Quan la premsa s’assabenta que la seva tia és una reconeguda novel·lista, aquesta s’horroritza per la mala fama que li pot reportar tant d’escàndol i s’emporta a la família cap a Londres a convèncer el desassenyat Jimmy que una feina i una vida més discreta a Estats Units li faria bé.

Es una comèdia d’embolics divertida, lleugera, molt agradable de llegir. Però crec que el final és massa ensucrat. El risc d’embolicar la troca és que si surt malament les conseqüències poden ser nefastes. Aquí es pot percebre aquest risc en la por dels protagonistes i en tota la farsa que representen, però bé, al final tot queda en un happy end, tots feliços i aquí no ha passat res.

A l’any 2004 va ser portada al cine com “Piccadilly Jim …. o como atrapar a un playboy”. El mal gust del títol és esgarrifós. En Sam Rockwell (és o no és una nova versió rejovenida de Gary Oldman?) i la Frances O’Connor tenen els papers principals.

Nota: 😀 😀 😀