RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

UN AMBIENTE EXTRAÑO (SCARPETTA 08), PATRICIA D. CORNWELL

Un assassí en sèrie que es dedica a esquarterar les seves víctimes, de les que només es troba el tronc, ha actuat de nou. Però aquest cop sembla que el patró és diferent. A més, l’assassí es posa en contacte amb la doctora Scarpetta.

Aquest nou cas de la cap forense de Richmond m’ha costat d’empassar. No sé si és perquè tinc un empatx d’Scarpetta, que no ho nego, però trobo que ha frenat molt la trama les extenses explicacions mèdiques, biològiques, tècniques, militars… Sincerament, m’ha sobrepassat, passant de llegir en diagonal a saltar-me paràgrafs sencers.

Ja passa massa sovint en les novel·les de l’Scarpetta que després de totes les investigacions i els viatges amunt i avall, acaba sent una casualitat el que faci trobar el culpable, però aquí és ben bé agafat amb pinces.

Per acabar, comentaré l’epíleg perquè m’ha fet força ràbia. Es centra en la relació amb en Benton Wesley i el record d’en Mark, l’amant de l’Scarpetta mort en un atac terrorista. La doctora es passa quatre novel·les plorant-lo i quan s’assabenta que li posava les banyes es recupera miraculosament i l’oblida en un no-res. Un “que et donin per sac” en tota regla. Un punt negatiu per insensibilitat sentimental.

En cada llibre que s’avança de la sèrie, l’autora frena més als seguidors, fa que ens sigui més difícil tirar endavant. Els arguments són més minsos, inversemblants, i sense ganxo. De fet el següent ja l’he abandonat.

Nota: 2/5

LA GRANJA DE CUERPOS (Scarpetta 05), Patricia D. Cornwell

Ni que l'hagués rellegit tantes vegades!

El meu exemplar

Títol original: The body farm
Traducció: Hernán Sabaté
Editorial : Punto de Lectura
480 pàgines. Any publicació: 1994

En un poblet muntanyós una nena és assassinada cruelment amb el mateix modus operandi que un vell conegut de la doctora Scarpetta, el criminal Temple Gault. Poc després el policia encarregat del cas mor en el que sembla un estrany accident. En Pete Marino, el detectiu d’homicidis i mà dreta de la doctora,  es quedarà al poble per a suplir la manca d’efectiu policial, però s’implicarà en excés en el cas, en part perquè no sap com afrontar la relació que sorgeix entre la doctora i l’agent de l’FBI Benton Wesley.

La Lucy, la neboda de l’Scarpetta, ha començat a treballar per l’FBI i ajuda a desenvolupar la base de dades criminals coneguda com CAIN. Sorgiran certs problemes que podrien expulsar a la Lucy de l’FBI i fins i tot enviar-la a la presó.

Correcte i entretinguda, poc més hi ha a dir que no hagi dit ja d’aquesta sèrie protagonitzada per la doctora forense de Richmond Kay Scarpetta.

Nota: 3/5

CRUEL Y EXTRAÑO (SCARPETTA 04), Patricia Cornwell

cruel y extraño

Títol original: Cruel and Unusual
Traducció:Jordi Mustieles
Editorial : Punto de Lectura
498 pàgines. Any publicació: 1993

La doctora Scarpetta s’encarrega de fer-li l’autòpsia a Ronnie Joe Waddell després que aquest sigui executat a la cadira elèctrica, acusat de l’assassinat d’una jove presentadora de televisió. A certes irregularitats que succeeixen a l’execució i a l’autòpsia, se li sumen dos crims recents en el que tot indica que ha estat comés pel difunt pres, tancat al corredor de la mort des de feia 9 anys.

La doctora Scarpetta ha d’esbrinar què i qui s’amaga darrera els crims, superar una impactant pèrdua personal i alhora serà sospitosa dels crims que s’aniran succeint. Com sempre, molta feina per la doctora.

A Cruel y extraño apareix per primer cop Temple Gault, un assassí pertorbat que ens trobarem en posteriors novel·les. També apareix una adulta Lucy, la neboda de l’Scarpetta, que comença a despuntar com a experta informàtica de difícil caràcter i que serà un personatge secundari fix en les posteriors novel·les.

Com sempre, una novel·la més de la Kay Scarpetta que dona la talla com a bon entreteniment.

Nota: 3/5

LA JOTA DE CORAZONES (SCARPETTA 03), Patricia D. Cornwell

La jota de corazones

Títol original: All that remains
Traducció: Jordi Mustieles
Editorial : Punto de Lectura
446 pàgines. Any publicació: 1992

Al llarg de dos anys varies parelles joves han aparegut mortes i en avançat estat de descomposició mesos després de desaparèixer. De nou desapareix una parella, i la noia és la filla de la directora de Política Anti-Droga que investiga unes fraudulentes ONG que poden estar implicades en el tràfic de drogues. Tot i els antecedents, creuen que aquesta desaparició pot ser deguda a raons polítiques. Tot es complica quan una periodista amiga de la doctora Scarpetta sospita que l’assassí podria ser un agent de la CIA, i que l’FBI ho està ocultant.

Entretingut thriller policíac i polític on la doctora Kay Scarpetta, cap forense de Richmond, tampoc es salvarà de la manipulació dels organismes governamentals. A més, els medis de comunicació l’assenyalaran com part de la conxorxa i això farà perillar la seva feina.

Nota: 3/5

SÈRIE KAY SCARPETTA, Patricia D. Cornwell

Patriciacornwell

Al final ho he fet: he rellegit uns quants llibres de la Patricia Cornwell del que no recordava absolutament res de la trama.

La protagonista és la cap forense de Richmond, la perspicaç Kay Scarpetta. L’acompanya el barroer però efectiu detectiu d’homicidis Pete Marino, i el reservat Benton Wesley, perfilador criminal de l’FBI.  Més tard s’hi afegirà la Lucy, la neboda de la dra. Scarpetta, una analista informàtica amb aires de Lisbeth Salander en versió suau. Apart de l’impactant cas que els ocupa en cada novel·la sempre hi ha subtrames més o menys relacionades, i en una d’elles sempre s’intenta  perjudicar la reputació de la dra. Scarpetta. A més la seva vida privada és força tortuosa, així que es pot resumir en que és una dona que no viu mai tranquil·la. Com que s’obren tants fronts, l’acció és constant. Les novel·les enganxen i es fan curtes, encara que quasi tinguin mig miler de pàgines.

M’agrada molt aquesta sèrie de l’Scarpetta, però crec que és més per gust personal. Li trobo varis contres, tot i que la majoria me’ls empasso sense gaires manies. Per exemple, sovint em perdo en les explicacions massa tècniques, sobretot en l’àrea informàtica i forense. No és només que les novel·les tinguin més de 20 anys i que aquestes àrees hagin evolucionat vertiginosament i poc tenen a veure amb avui dia, es que li falta esforç a l’autora per que el lector la pugui seguir. Així que al final opto per llegir una mica en diagonal.

L’Scarpetta és una gran professional que continuament fa front a varis dilemes professionals, però en les relacions de parella s’esfuma la maduresa del personatge, convertint-la en una persona dèbil, a vegades histèrica, que no sap el que vol. Veig una visió de la dona molt del segle XX. Per acabar de confirmar aquesta postura, una definició que es fa d’ella mateixa: A decir verdad, yo había tenido pocos amantes, pero todos ellos fueron hombres formidables que no carecían de sensibilidad, capaces de aceptar en cierta medida que yo era una mujer que no era una mujer. Poseía el cuerpo y la sensibilidad de una mujer y la energía e iniciativa de un hombre, y tomar algo de mí era tomarlo de ellos mismos.

Hi ha alguns comportaments dels secundaris que es repeteixen una i altra vegada, comportaments obcecats i poc naturals que fan allargar la trama innecessàriament. Com també es repeteix que la doctora tingui tants enemics que la fan implicar a nivell personal en gairebé tots els casos que porta.

Tot i així, en general són novel·les entretingudes i que donen la talla com a policíaques, i que em recorden a sèries que m’agraden com CSI i Mentes Criminales, i algunes que no m’agraden tant (o gens) com Bones o El cuerpo del delito.

LLIBRES OBLIDATS: KAY SCARPETTA – PATRICIA CORNWELL

Amb la vinguda d’un nou membre a la família, vam mudar-nos fa pocs mesos a un pis més gran, el que m’ha permès recuperar l’estanteria plena de llibres que no ens cabia en l’últim habitatge.

M’he dedicat a treure la pols, classificar i endreçar cada llibre, i també a rememorar la seva lectura. I m’ha sorprès trobar que de molts no recordava absolutament res. D’alguns vagament podia recordar la sensació de si m’havien agradat o no, però d’altres ni la trama, ni el final, i fins i tot els protagonistes. El cas més desconcertant és aquest:

wpid-wp-1409905091326.jpeg

Vuit llibres de la senyora Patricia Cornwell, i sóc incapaç de recordar ni una sola trama. I no m’ha ajudat absolutament res llegir la sinopsi, com si realment no els hagués llegit.

I si que els vaig llegir. Per això en tinc tants, perquè els llegia i a més m’agradaven, això si ho recordo, i que em va perjudicar a l’hora de seguir la trama el no seguir l’ordre de publicació. També recordo la doctora Kay Scarpetta, la metge forense protagonista d’aquestes novel·les: una dona intel·ligent però més aviat seca, rígida, exempta d’humor, no gaire sociable. En Pete Marino és un expert policia d’homicidis i l’altre part del tàndem. Un home gros, barroer, alcohòlic i fumador, tot el contrari a la seva sòcia. El plantejament dels dos protagonistes s’assembla a la sèrie televisiva Bones, però les coses no van per aquí. L’Scarpetta manté una relació amb un agent de l’FBI, i en Marino res té a veure amb el guaperes Seeley Booth.

Algú recorda l'Utopics?

Quina ganga! Algú recorda l’Utòpics?

I fins aquí puc recordar.

Fa més de 10 anys que els vaig llegir i és normal perdre’n els detalls, però m’ha sorprès no recordar cap dels llibres. Potser que m’ho faci mirar! Però m’he plantejat que això és una bona oportunitat de rellegir-los. Quantes vegades, al pensar en algun llibre, ens agradaria oblidar-lo per tornar a llegir-lo i gaudir-lo com si fos el primer cop? No sé si aquest és el nivell de les novel·les de Patricia Cornwell, però bé podria descobrir-ho.

cornwellbw

Patricia Cornwell

Un apunt:

Hi ha projecte cinematogràfic sobre les novel·les de la doctora Scarpetta, i sonen campanes de que serà Angelina Jolie l’encarregada de posar-se en la seva pell. No puc dir que trobi l’elecció més adequada, però s’haurà de veure.