EL CUCHILLO, Patricia Highsmith

el cuchillo patricia highsmith

Títol original: The Blunderer
Traducció: Manel G. Palacios
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Compactos
272 pàgines. Any publicació: 1954

La Clara ja no és la mateixa dona amb qui en Walter es va casar. S’ha tornat neuròtica i gelosa, i l’està allunyant de tots el seus amics i de qualsevol tipus de vida social. Un dia en Walter llegeix en el diari la notícia de l’assassinat d’una dona en estranyes circumstàncies, i s’imagina el marit com el possible culpable. Comença a jugar amb l’idea de que a la Clara li passi el mateix, una idea que es reforça quan veu impossible el divorci.

La traducció del títol és força incorrecte i dóna peu a imaginar-se que un ganivet serà la clau del llibre, i res més lluny de la realitat, els ganivets no tenen lloc aquí. El títol original és The blunderer, quelcom així com  un error estúpid, i és més encertat i defineix molt bé l’argument perquè és una ficada de pota rera l’altra per part del protagonista. Patricia Highsmith aconsegueix captivar amb la intriga psicològica i la tensió que va generant, i narra molt bé i amb credibilitat aquesta trama en la que en Walter cada cop hi està més embolicat.

El final l’he trobat una mica decebedor, però en general és una bona història que enganxa fins el final.

Nota: 3/5

Anuncis

PEQUEÑOS CUENTOS MISÓGINOS, Patricia Highsmith

pequenos_cuentos_misoginos

Títol original: Little tales of misogyny
Traducció:  Maribel de Juan
Editorial : Anagrama
Col·lecció: Compactos
148 pàgines. Any publicació: 1974

És una mica estrany que amb el que m’agrada la novel·la negra, fins ara no obrís un llibre de la Patricia Highsmith.

Pequeños cuentos misóginos és, tal com diu el llibre, un recull de relats curts sobre dones molt particulars, amb un comportament molt marcat per l’egoisme (jo i només jo, i després jo). La dona que és una maquina de fer fills, la dona que es fa passar per malalta perquè la cuidin eternament, la artista que no troba el seu art, la perfeccionista, la moralista, la virginal, la prostituta… La majoria dels casos el seu comportament és portat a l’extrem, i Highsmith ho encara amb molt d’humor negre i mala baba. M’ho he passat molt bé llegint-lo, i se m’ha fet molt curt. A vegades és una mica cru, però en general és molt divertit.

Es veu, es diu, que Highsmith era un tant misògina. A aquesta conclusió s’ha arribat ja que en els seus llibres (segons diuen) amb prou feines surten dones amb un paper important, i les critica sovint. Però també era força misantropa, doncs ella mateixa confessava que preferia la companyia dels seus gats i dels cargols (?) abans que la de les persones. Confesso que quan llegia els contes vaig pensar amb un somriure que Highsmith no tenia gaire estima ni a homes ni a dones, ja que si bé la majoria d’elles eren les  “malvades” (però també surten dones amb seny contra aquestes dones), la majoria d’homes són uns titelles sense voluntat a mans d’elles.

Llegint una mica sobre ella i mirant fotos, tot i les crítiques que rep pel seu caràcter, és una autora que em dona molt bon rotllo com a escriptora i com a persona.  patricia-highsmith

Seguidament vaig començar a llegir de la mateixa autora “Crims bestials”, sobre animals que es vengen de les persones, però ho vaig deixar al primer conte. El vaig trobar més cruel i no gaire còmic.

Nota: 4/5