En En el cafè de la juventut perduda tres persones relaten el que van arribar a saber de la Louki, una noia misteriosa que sovint apareixia pel cafè Condé, a París, al voltant dels anys 60.
Patrick Modiano ens situa pels carrers de Paris, que percebem misteriosos, bromosos, bohemis,… a través de quatre personatges amb un punt en comú, la misteriosa Louki. Per mi la historia de la Louki no té ni cap ni peus, és quasi un pretext perquè els personatges (inclosa la Louki) ens donin diferents visions de la seva vida a Paris. I tot i així, acaba essent una novel·la ensopida, amb algun moment interessant, visions plaents dels carrers de París, però grisa, fins i tot inconnexa, on els personatges gairebé no aporten res sobre el tema central i on la mateixa Louki ens deixa més freds que un glaçó.
Nota: 😀 🙂
LLIBRES & ROSELLES 