RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

LA CHICA DEL TREN, Paula Hawkins

Títol original: The girl on the train
Traducció: Aleix Montoto
Editorial : Planeta
Col·lecció: Planeta Internacional
496 pàgines. Any publicació: 2015

La Rachel agafa el tren cada dia per anar a treballar a Londres. Per desgràcia, el tren sempre es para al semàfor que hi ha prop de la seva antiga casa, on vivia amb el que ara és el seu ex. Per això centra la seva atenció en una jove parella veïna, que viu unes cases més enllà i que es va instal·lar després de que ella marxés del barri. Els ha batejat com a Jess i Jason, i per la Rachel són la parella perfecta. Són ben plantats i tenen una casa preciosa, i en aquests pocs segons que els observa al seu jardí els hi dota d’una vida inventada que enveja. Però un dia veu quelcom que desbarata la seva idíl·lica imatge.

La chica del tren és d’aquelles novel·les de misteri prou originals per no voler desvetllar gaire cosa de la trama. Es composa amb la visió de tres veus, tres personatges que expliquen, com si fos un diari (però no ho és), el que els hi va succeint, en diferents dates i diferents moments (matí i tarda). Potser ho explico més complicat del que és, perquè és molt fàcil de seguir.

Del ventall de personatges estrafolaris que componen la novel·la, la Rachel és la veu principal. És un personatge pertorbat, alcohòlica i mentidera, una dona dèbil que ha tocat fons i que en ocasions desperta la compassió del lector. No així a la resta de personatges, bé pels seus estranys comportaments, bé perquè es fica on no s’hauria de ficar. Provoca situacions incòmodes i vergonyoses, però que alhora fan avançar la resolució del misteri. Al meu parer l’autora esprem el personatge massa al límit per fer una mica de trampetes en algunes situacions, tant per poder allargar la trama com arrodonir-la. Parlo, per exemple, dels forats negres que insereix com a excusa de les borratxeres de la Rachel i que s’aniran aclarint al llarg del llibre.

La història m’ha agradat i m’ha mantingut enganxada. La trama s’embolica molt, fins i tot una mica rebuscada, però acaba essent emocionant, amb un final potent on l’autora provoca una situació impactant que porta molt bé. Que el personatge principal sigui una total anti-heroïna és un al·licient més que alimenta la sensació de que és una novel·la diferent al que estic habituada a llegir en aquest gènere, i que precisament això és el que l’ha convertit en un best seller.  

Nota: 4 3/5