EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA, Gabriel García Màrquez

A l’enterrament del marit de Fermina Daza apareix Florentino Ariza, un vell amic que de joves havien sigut enamorats. Sorprenentment, Florentino es declara a Fermina, i aquesta, evidentment, s’escandalitza. A partir d’aquí García Márquez rememora la vida i la història d’amor de Fermina i Florentino, sobretot de Florentino, que tot i ser deixat de ben jove per Fermina, no l’oblida en tota la seva vida. Això no l’impedeix tenir una gran varietat d’amants, però sense oblidar mai a Fermina.

M’encanta García Márquez. La seva forma de descriure l’ambientació i narrar els fets  fa que puguis realment visualitzar-ho, que el teu estat d’ànim s’adapti al de la novel·la. És com un caramel, pots assaborir-ho tan gustosament…!

És una novel·la magnífica. Magnífica en el seu relat de seguir l’itinerari de dues vides al llarg dels anys, amb els seus pros i els seus contres, arribant a una propòsit anhelat pel lector, que és el moment en que estiguin junts. Però és un moment que ve suaument, no amb una explosió de passió. Seguim els passos de Florentino cap Fermina, lents però ferms, fins arribar a la seva meta.

Sense desmerèixer Cien años de soledad, m’ha commogut molt més “L’amor …”, per la història d’amors efímers (i no tan efímers) de Florentino, el seu amor per Fermina que podríem bé confondre amb una obsessió malaltissa però amb el seu toc de romanticisme i tossuderia sentimental, la fortalesa de Fermina i el seu caràcter, amb les seves històries matrimonials no menys interessants que la vida de Florentino, tot això i més, t’arriba a captivar per seguir llegint fins al final. Un final benèvol, compassiu i poètic.

La pel·lícula:

La pel·lícula, dirigida per Mike Newell (director amb una filmografía interessant), i els actors Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno com a Florentino i Fermina, crec que està prou bé. La vaig anar a veure amb la parella, que no havia llegit el llibre, i en certs moments em posava en el seu lloc i veia que s’ho passava bé. Potser un pèl llarga, però justament perquè és molt fidel al llibre. A Javier Bardem el vaig trobar correcte, Giovanna Mezzogiorno no em va agradar tant però és passable. El pitjor de tot la banda sonora, de la Shakira. Aquesta dona posa a prova les meves oïdes constantment.

Anuncis

COMO AGUA PARA CHOCOLATE, Laura Esquivel

agua chocolate

El pare de Tita mor al poc de néixer ella,  i la seva mare deixa la seva educació en mans de Nacha, la cuinera, que li ensenyarà tots els trucs culinaris haguts i per haver. Al ser la petita de la família, per costum està condemnada a tenir cura de la seva mare i a romandre soltera fins que aquesta mori. Però coneix Pedro i s’enamoren perdudament. Al no aprovar la mare el matrimoni, Pedro decideix casar-se amb la germana de Tita per estar el més aprop possible d’ella.

M’ha agradat molt aquest llibre. El vaig llegir d’una d’una tirada (són poc més de 200 pag.)  perquè t’enganxa de seguida.  Fa poc vaig conèixer el realisme màgic en mans de García Márquez, i aqui ho veiem novament reflectit en la narració, plena d’un humor tendre.

Són curioses les receptes que van intercalant i que mostren l’estat d’ànim de Tita o una finalitat a aconseguir. Són una mica exòtiques però  qualsevol es podria animar a fer-les.

Els personatges tenen un rol bastant comú: la mare dolenta, la minyona ignorant i xafardera, l’etern enamorat, … La seva finalitat en aquesta història és clara, encara que no per això fa malbé el contingut.

Nota: 4/5

Com ens especifica en el llibre, “Estar com aigua per a xocolata” és estar a punt d’explotar de ràbia o de passió amorosa, sentiments palpables en tot el llibre.