JANET LA TORCIDA, Robert Louis Stevenson

Torcida_blog

 

Títol original: Janet Thrawn
Any publicació: 1887

Conte curt en el que el jove reverend Murdoch Soulis acull com a criada a una vella del poble, Janet, de la que comenten que està posseïda.

Es va escriure al 1887 i no dubto que va terroritzar a molts lectors. Ja de bon principi et dibuixa un paisatge misteriós que es va enfosquint per moments, com també va degenerant la Janet. Aquí entra el doble joc del títol original, en que “thrawn” tant vol dir torta com pervers.

Avui dia estem molt avesats al terror i pot ser que no trobem el relat tan terrorífic com ho devia ser anys enrere, però no es pot subestimar. Confesso que, quan estava submergida en les seves pàgines, a ple dia i a casa, m’he endut un bon ensurt quan m’ha sonat el mòbil.

baixa

Aquí un enllaç al conte:

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/stevenson/janet_la_torcida.htm

Nota: 3/5

Anuncis

MARKHEIM, R. L. Stevenson

Markheim és un relat curt de R.L. Stevenson. Markheim és un lladregot que és converteix en assassí al matar a un antiquari el dia de nadal. A partir d’aquí, li comencen a afluir pensaments propers a la paranoia.

Markheim és un relat entre el bé i el mal, sobre la moralitat i l’ètica. L’aparició d’un personatge que bé podria ser el Dimoni, Déu, o un fruit de la seva imaginació, per rebatre la justificació dels actes més immunds proporciona un diàleg ingeniós i profund. Una lectura del tot recomanable.

Es pot llegir en castellà aquí.

Nota: 😀 😀 😀

LA ISLA DEL TESORO, Robert Louis Stevenson

El mapa d’un gran botí amagat pel pirata Flint acaba a les mans del jove Jim Hawkins. Emprendrà un viatge cap a l’illa on s’amaga el tresor, però no tots els tripulants de la Hispaniola són aigua neta…

Com he gaudit amb aquest llibre!! A vegades pateixo amb els clàssics, perquè quan de joveneta em feien llegir-los al col·legi, sempre els recordo llargs, amb moltes paraules desconegudes, poca acció… I des d’aleshores que els miro escèptica. Però llibres com aquests fa que lluiti contra aquestes manies.

Des de el principi em va atrapar, amb un personatge misteriós, barroer, violent i borratxo, el primer dels pirates que ens presenta en Jim Hawkins, el jove protagonista i narrador. Si bé gairebé tots els homes de fortuna, com es solen dir entre els pirates, tenen el mateix motlle descrit, un d’entre tots ells és diferent: en John Silver, conegut també com El Largo (Long John Silver en la versió anglesa) o Barbacoa. La seva perversitat és capaç d’enganyar al propi lector. Fins i tot m’ha deixat en el dubte si realment era tant dolent.

Gairebé tot el llibre és una acció constant, i per això em va sorprendre que quan faltaven poques pàgines encara no s’havien posat oficialment a buscar el tresor.  Però tot té la seva justa mesura, i les situacions que és succeeixen i que posa traves a aquest objectiu no fa més que augmentar l’entusiasme que produeix la seva lectura. Ja havia comentat algun cop que em fan una mica de ràbia els finals de pimpampum, que després d’allargar-se el llibre el final resulti pobre i precipitat. Aquí no,  que això no és un llibre de Dan Brown ni similar, amb proves i tota la pesca.

Evidentment el recomanaria al jovent. No és una lectura gens difícil. Si de joveneta me l’haguessin regalat m’ho hagués passat pipa!

Nota: 5/5