Títol original: La vedova scalza
Traducció: Pau Vidal
Editorial : Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
192 pàgines. Any publicació: 2006
A la Sardenya del segon quart de segle, la Sardenya d’en Mussolini, la Sardenya rural, tancada i violenta, el cos d’en Micchedu es portat a la Mintonia. L’han matat i descuartitzat com a càstig d’un crim que no ha comés. La Mintonia no té cap dubte que correspondrà aquesta mort amb més sang.
Niffoi ha utilitzat aquesta història de venjança (que li va explicar el seu avi quan era nen) per retratar el caràcter sard de la microsocietat del poblet de Barbagia i voltants. A través del diari personal de la Mintonia, que fa arribar a la seva neboda quan es troba a les portes de la mort molts anys després del crim, anirem coneguent molts familiars i personatges del poble, la història d’amor amb en Micchedu, i com fou la venjança.
No m’ha acabat de convèncer. L’assassinat d’en Micchedu és utilitzat d’excusa per descriure varis personatges que rodejaren la vida de la Mintonia, però sense un fil clar, saltant d’un individu a un altre, barrejant èpoques i fets. Fins i tot quan ataca el tema principal, al cap d’un centenar de pàgines, al cap de poc torna a perdre’s en altres assumptes.
L’abús de les metàfores i les descripcions idíl·liques em va resultar pesat, i en contrast amb la violència d’alguns fets i sentiments ho vaig trobar poc natural. Tot i que és una nimietat, comentaré que tampoc vaig trobar natural que tractant-se d’un diari escrit sigui narrat com una historia oral, a més amb multitud d’onomatopeies.
Al seu favor diré que el vaig llegir pel club de lectura i a quatre persones els hi va agradar molt, i una altra el va deixar a mitges per ser excessivament violent.
Nota: 
LLIBRES & ROSELLES 