EL GUARDIÁN INVISIBLE, Dolores Redondo

Editorial : Destino
Col·lecció: Áncora & Delfín
440 pàgines. Any publicació: 2013

A primers de desembre em vaig trobar intentant escollir un llibre per regalar a un familiar pel seu aniversari. Tot i ser família política, o justament per això, ens coneixem poc, sobretot literàriament. No em vaig voler arriscar i vaig triar un bestseller, el que estava de moda. Però al preguntar-me ella si l’havia llegit, em va costar confessar que no, no l’havia llegit. No sóc de regalar llibres que no he llegit, trobo que és tan impersonal com regalar una colònia, quelcom que fas per compromís sense pensar-hi gaire en qui rep el regal. Simplement vaig pensar que li agradaria, tal i com compres ràpidament una colònia sense ni tan sols olorar-la, i tot així penses que a qui està destinat li agradarà. Així que per compensar-ho em vaig posar a llegir-lo, i crec que vaig quedar prou bé quan en una reunió familiar posterior el vam estar comentant.

L’argument és el següent: A Elizondo, un petit poble navarrès, els cossos d’unes adolescents apareixen assassinades enmig del bosc, envoltats pels signes d’un estrany ritual. Amaia Salazar, inspectora de Pamplona però nativa del poble, s’encarregarà de la investigació. En la seva tornada als orígens, es despertarà un trauma que tenia dormit dins seu durant molt de temps.

El guardián invisible no és complicat de llegir, té una trama  senzilla, tot i aquesta originalitat de barrejar éssers mitològics bascs amb novel·la negre. Dos històries, present i passat d’Amaia Salazar, van avançant fins culminar en un moment precís i personal de fúria i desesperació. Així que, tot i que ens trobem amb un argument policíac, la vida personal de la protagonista també té molt de pes en la història.

Tot i l’èxit de la trilogia del Baztán, els seguidors més acèrrims del gènere policíac no els ha convençut això de barrejar éssers fantàstics amb una investigació criminal, tot i que tampoc és la única pega, ja que és veritat que la qualitat de la narració no és precisament espectacular. Però admeto que a mi m’ha agradat aquesta atmosfera mística i misteriosa, m’hi he sentit còmode, i he passat una bona estona llegint-lo i coneixent una petita part de la mitologia basca, i per això ja es mereix el 3. Però no m’ha enlluernat prou com per continuar llegint la saga, si més no de moment.

Nota: 3/5