RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil,
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

Lectures octubre 2014- febrer 2015

De nou, he passat una d’aquestes èpoques en que no puc/no tinc ganes de comentar els llibres que llegeixo, per la raó que sigui (res dramàtic). Després m’arrepenteixo, perquè el bloc em va molt bé per refrescar lectures antigues, perquè amb el temps moltes s’acaben diluint (en alguns casos, s’agraeix oblidar-les). També em va molt bé perquè m’obliga a endinsar-me més en el que he llegit, descobrint aspectes que no m’havia plantejat amb la lectura. És una llàstima, perquè dels que he llegit hi ha algun llibre que mereix ser recordat fins el detall.

En principi volia fer un post resum de les últimes lectures des de l’últim resum trimestral. Però m’ha quedat un totxo difícil d’empassar, masses llibres acumulats, així que faré que cada llibre del que pugui dir quatre apunts tingui el seu post exclusiu.

De moment, només la llista. Els que hi he afegit alguna cosa es que ja tenen post:

La cena, Herman Koch. Inspirat en fets reals, sobre el cas de l’indigent de Barcelona cremada per quatre malparits. Koch ens planteja en aquesta crua novel·la què fariem si fóssim els pares de les criatures. Nota: 4’5/5

Casa de verano con piscina, Herman Koch. De nou Koch, que em va agradar molt la seva duresa i com ens refrega l’hipocresia d’aquesta societat per la cara (la societat som nosaltres, no ho oblidem. Sembla que al dir societat parles d’altres, i no maco, no ). Aquí puja de nivell amb un protagonista del tot repugnant. Nota: 4’5/5

El vizconde demediado, Italo Calvino. Primer volum de la trilogia Nuestros antepasados. Una cruenta faula sobre la dualitat de l’home. Nota: 3/5

Perdida, Gillian Flynn. L’Amy desapareix, i en Nick, el seu marit, té tots els números perquè el culpin. M’ho vaig passar molt bé llegint-lo, llàstima que no pugui dir el mateix de la pel·lícula. El meu home no em perdonarà mai aquelles dues hores i mitja de peli soporífera. Nota: 5/5

Los renglones torcidos de Dios, Torcuato Luca de Tena.  Relectura. Novel·la que amb els anys ha quedat obsoleta, si no es que en el seu temps ja ho fos. Com a primera lectura és àgil, enigmàtica, enganxa. Com a segona lectura, deixa molts caps per lligar i no segueix una lògica adequada per esclarir-ho tot. La protagonista, insuportable, sense ser la intenció de l’autor. Nota. 3/5

El vagabundo que se creía Sherlock Holmes, Felipe Santa-Cruz. Un rodamón sevillà es creu Sherlock Holmes. Divertimento per passar una bona estona i que s’agraeix, perquè realment diverteix. Nota: 4’5/5

Bartleby l’escrivent, Herman Melville. Relectura. Sempre m’ha fascinat aquest personatge, és còmic i alhora incòmode, torbador. Nota: 5/5

– El guardián invisible, Dolores Redondo.

– La hora de las sombras, Johan Theorin.

– Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver.

– Una historia sencilla, Leonardo Sciacia. 

– La brisca de cinco, Marco Malvaldi. 

– Vestido de novia, Pierre Lemaitre.

 

 SÈRIE MILA VASQUEZ

– Lobos, Donato Carrisi. 

– La hipótesis del mal, Donato Carrisi.

 

SÈRIE BEVILACQUA-CHAMORRO. 

– (BiCh 01) El lejano país de los estanques, Lorenzo Silva.

– (BiCh 02) El alquimista impaciente, Lorenzo Silva.

– (BiCh 03) La niebla y la doncella, Lorenzo Silva. 

– (BiCh 04) La reina sin espejo, Lorenzo Silva.

– (BiCh 05) La estrategia del agua, Lorenzo Silva.

– (BiCh 06) La marca del meridiano, Lorenzo Silva.

– (BiCh 07) Los cuerpos extraños, Lorenzo Silva. 

 

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE (Bevilacqua & Chamorro 02), Lorenzo Silva

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE

Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
288 pàgines. Any publicació: 2000

Un cadàver apareix en un motel de carretera, nu, en una postura sexual poc digne però sense signes de violència. De nou Bevilacqua i Chamorro acudeixen a investigar, sobretot per aclarir si es tracta d’un crim o quelcom accidental. Pel mig es trobaran amb prostitutes de luxe, mafiosos disfressats de promotors immobiliaris i una central nuclear.

Segona novel·la d’aquesta parella de la Guàrdia Civil tan allunyada de l’estereotip del seu cos. Bevilacqua s’està convertint en un personatge carismàtic, i ell és el que salva la novel·la (i algun secundari). No dic que no sigui entretinguda o que no enganxi, al contrari, però realment és molt i molt semblant a la primera novel·la, El lejano país de los estanques. La trama, la manera de fer,… fins i tot el rotllo sexual que rodeja la víctima. I això vol dir que també s’assemblen en les “errades”. I ho dic entre cometes, perquè les “errades” que dic són d’opinió personal. Tornen a donar masses voltes amunt i avall i la possibilitat d’esbrinar el culpable és nul·la.

Tot i haver guanyat el Premi Nadal l’any de la seva publicació, vist amb perspectiva i després d’haver llegit 5 llibres d’aquesta saga, puc dir que és la que menys m’ha agradat. Però com totes les novel·les d’aquesta parella és distreta i enganxa.

Un apunt: 

Hi ha versió cinematogràfica homònima. No em faria res veure-la.

Nota: 3/5

EL LEJANO PAÍS DE LOS ESTANQUES (Bevilacqua & Chamorro 01), Lorenzo Silva

1177_1_Ellejanopais


Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
248 pàgines. Any publicació: 1998

En una casa d’una urbanització de Mallorca descobreixen el cadàver d’una atractiva estrangera penjada al sostre per les mans. Es sospita que la sexagenària amb qui vivia podria ser la seva amant i la seva assassina, bé per crim passional, bé per un joc sexual.

Qui s’encarrega del cas és la Guàrdia Civil, més concretament la Unidad Central Operativa. El sergent Rubén Bevilacqua i l’agent Virginia Chamorro viatjaran de Madrid a Mallorca per intentar resoldre el crim, fent-se passar per una jove parella de vacances i així moure’s lliurement pels ambients en que ho feia la víctima. Aquestes circumstàncies els faran passar per situacions força compromeses.

Aquest és el primer cas de Bevilacqua i Chamorro. Bevilacqua és el narrador, un home agut, intel·ligent, amb pensaments i diàlegs carregats d’humor. És un llicenciat en psicologia que acaba a la Guàrdia Civil buscant sobretot un sou fix cada mes. Chamorro volia entrar a la Marina per seguir la saga familiar, però al no ser admesa acaba entrant en aquest cos. És el primer cas en el que treballen junts i a més s’han d’entendre. Bevilacqua té molta experiència sobre les espatlles i a més és el que mana, però tot i els codis militars al que estan sotmesos, és força flexible i de bon tracte. Es diverteix pressionant a Chamorro, sense (gaire) mala fe, ja que és inexperta, jove, rígida i reservada. Però acaben formant un tàndem en el que un complementa l’altre.

798690_1

Has arrufat el nas al llegir Guàrdia Civil… Y lo sabes.

Els personatges estan ben dibuixats, i ens allunya de l’estereotip de tota la vida sobre aquest cos militar. Al ser escrita al 1998 poca tecnologia podrem trobar, i potser per això m’ha marejat una mica tant anar amunt i avall a esbrinar i preguntar. Però és una narració força distesa, i que ens dóna a conèixer els dos protagonistes (i alguns secundaris) que ens acompanyaran en les set novel·les posteriors. En resum passes una bona estona, i no sé que tenen aquest parell, que tot i no ser aquesta una novel·la espectacular, convida a llegir-ne més (de fet ja ne m’he llegit 5).

Nota: 3’5/5