RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

La reina sin espejo, Lorenzo Silva (sèrie Bevilacqua i Chamorro 04)

Reinabooket

Una famosa periodista catalana apareix morta en sòrdides circumstàncies a Saragossa.

A BiCh no els hi va bé anar a Catalunya, perquè Silva sempre fot la política pel mig, que si els catalans això, que si els espanyols això altra… Que si hi ha de tot… Vol quedar bé amb tothom, ja que ningú és perfecte, però s’enrotlla, divaga, allarga, treu temes que sobren… No es centra en l’assassinat com en l’altres novel·les.

Nota: 3/5

Los cuerpos extraños, Lorenzo Silva (sèrie Bevilacqua i Chamorro 07)

cuerpos extraños

Una alcaldesa valenciana apareix morta a la platja, nua i amb signes de violència. BiCh s’enfronten a la corrupció política, que com ja sabem està a l’ordre del dia.

Amb un Bevilacqua que quan més anys passen, més s’enrotlla. Entenc que la tecnologia de la que es disposa avui dia no dóna per tanta acció com abans, i els casos sembla que es resolen a cop de teclat. L’autor haurà de saber manipular les noves tecnologies si no vol que el proper llibre de la sèrie sigui un monòleg de Bevilacqua.

Nota: 3/5.

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE (Bevilacqua & Chamorro 02), Lorenzo Silva

EL ALQUIMISTA IMPACIENTE

Editorial : Ediciones Destino (Grupo Planeta)
Col·lecció: Áncora y Delfín
288 pàgines. Any publicació: 2000

Un cadàver apareix en un motel de carretera, nu, en una postura sexual poc digne però sense signes de violència. De nou Bevilacqua i Chamorro acudeixen a investigar, sobretot per aclarir si es tracta d’un crim o quelcom accidental. Pel mig es trobaran amb prostitutes de luxe, mafiosos disfressats de promotors immobiliaris i una central nuclear.

Segona novel·la d’aquesta parella de la Guàrdia Civil tan allunyada de l’estereotip del seu cos. Bevilacqua s’està convertint en un personatge carismàtic, i ell és el que salva la novel·la (i algun secundari). No dic que no sigui entretinguda o que no enganxi, al contrari, però realment és molt i molt semblant a la primera novel·la, El lejano país de los estanques. La trama, la manera de fer,… fins i tot el rotllo sexual que rodeja la víctima. I això vol dir que també s’assemblen en les “errades”. I ho dic entre cometes, perquè les “errades” que dic són d’opinió personal. Tornen a donar masses voltes amunt i avall i la possibilitat d’esbrinar el culpable és nul·la.

Tot i haver guanyat el Premi Nadal l’any de la seva publicació, vist amb perspectiva i després d’haver llegit 5 llibres d’aquesta saga, puc dir que és la que menys m’ha agradat. Però com totes les novel·les d’aquesta parella és distreta i enganxa.

Un apunt: 

Hi ha versió cinematogràfica homònima. No em faria res veure-la.

Nota: 3/5