Últimes lectures

Fa unes setmanes vaig tornar al blog després d’estar uns mesos sense postejar res. Vaig apartar els llibres durant aquest temps? Ni somiar-ho! Apart d’arreplegar tots els Montalbano’s que em queien a les mans, també vaig llegir altres coses. Fa massa temps, però, que els vaig llegir (des de mitjans l’estiu passat fins passat el nadal) i la meva memòria no em permet ser tan precisa com per fer-ne un sol post per cada llibre. Així que faré un breu apunt de les lectures que no vaig ressenyar quan tocava.


La última noche en Tremore Beach, Mikel Santiago.

Un famós compositor busca la inspiració que li manca en una solitària casa costanera, junt amb els seus fills. En una nit de turmenta és impactat per un llamp, i a partir d’aquell moment comença a tenir estranyes visions que semblen molt reals.

És una bona novel·la de misteri, enganxa, per passar-ho molt bé.

Nota: 4/5


El muñeco de nieve, Jo Nesbo.

El protagonista és en Harry Hole, un inspector de policia, que investiga la estranya desaparició d’algunes dones i l’estranya aparició de ninots de neu macabres.

El meu primer Harry Hole. Vaig veure que al cinema feien la peli basada en aquest llibre, el tràiler em va semblar emocionant, i a més està protagonitzada per en Michael Fassbender, de carrera consolidada amb molt bones pelis. Així que vaig pensar que seria bon moment per llegir-lo. El resultat: Em declaro NO fan d’en Harry Hole. No em va caure bé el protagonista, i la trama tampoc em va semblar per tirar coets. En general el vaig trobar molt semblant a en John Vernon, recargolat per acabar decebent. I el final és passar-se de flipat.

Nota: 2’5-3/5


El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni.

El comissari Ricciardi és un home trist, i suposo que tot li ve perquè se li apareix gent morta (o sigui, fantasmes). Els veu tal i com van morir, en qualsevol lloc, i sent les seves últimes paraules. Això li pot ajudar en esbrinar el culpable de qualsevol cas, però evidentment amb aquesta feixuga càrrega aquest home no pot ser l’alegria de cap casa.

En aquesta primera novel·la de quatre (cada una amb una estació de l’any) assassinen un famós cantant d’òpera en el seu camerino, i tot l’escenari desprèn un tuf estrany. Ambientada en la Nàpols feixista dels anys 30, el protagonista també haurà de bregar amb la burocràcia imperant.

El vaig deixar i reprendre unes quantes vegades, perquè el comissari és l’antítesi d’un personatge atractiu. Finalment li vaig acabar agafant el punt, i fins i tot vaig continuar amb la segona novel·la, La primavera del Comissario Ricciardi. Seguint la línia de l’altra, l’he deixada.

Nota: 3/5


El Ángel, Sandrone Dazieri (Colomba & Dante 02).

Un tren arriba a l’estació de Roma amb tots els passatgers de primera classe morts. El que sembla un atac terrorista islàmic podria ser que fos una cortina de fum, però de qui? Continuació de la saga protagonitzada per Colomba Caselli i Dante Torre, ella inspectora de policia, ell un home de recursos amb moltes manies, fruit d’un segrest que va durar 11 anys.

El primer llibre de la parella Colomba & Dante, No está solo, em va agradar moltíssim, per trepidant i amb girs constants que et mantenien en tensió. Aquest segueix més o menys la mateixa línia, però no em va agradar tant. El punt fort són els protagonistes, que aquí decauen, com tampoc et deixes entusiasmar tant per l’acció, els girs, els perills i les morts sanguinolentes.

Nota: 3/5


El misterio de Pont-Aven, Jean Luc Bannalec (Comisario Dupin 1).

Un comissari de ciutat destinat a províncies, on s’hi troba ben a gust, ha d’investigar l’assassinat del gerent de l’hotel més conegut d’aquesta petita zona turística.

Entretingut i facilet, una mica a l’estil Montalbano, on el comissari és singular i el rodeja un planter prou variat de secundaris. Però NO ÉS MONTALBANO.

Nota: 3/5


Madrid-Frontera, David Llorente.

Distòpia basada en la sociopolítica actual, una mena de futur no tant inversemblant com podria semblar, si no que més aviat resulta terroríficament factible. Bé, deixant a banda que aquí Madrid té mar. Tracta l’evolució en societat d’un personatge molt estrany, psicòtic. I la novel·la en sí és genial. Poètica, torbadora, ferotge, esgarrifosa. Em va encantar.

Nota: 5/5


Nueva Madre, Eugene Fischer.

Deixeu-me que aquí posi l’argument de la contraportada, que ho explica molt bé:

Partenogénesis Humana Contagiosa. Síndrome del Gameto Diploide. Lleva, al menos, cinco años sucediendo, sea cual sea el nombre que se le dé. Mujeres en edad fértil que corren el riesgo de quedar embarazadas de manera espontánea cada vez que ovulan. Mujeres que tienen hijas que, técnicamente, son clones de sí mismas. Algunos lo llaman epidemia, otros milagro, y hay quien se lleva las manos a la cabeza arguyendo que significará la extinción de los hombres. Tess Mendoza, periodista independiente, lleva mucho tiempo siguiendo la noticia, entrevistando a todos los que parecen tener algo que decir al respecto. ¿Es una enfermedad? ¿Es lícito considerar seres humanos a estas mujeres y a sus hijas? ¿Existe algún riesgo para su propio embarazo, fruto de un donante anónimo?

La novel·la en sí és un plantejament sobre com actuarien o quina postura defensarien diverses parts de la societat si les dones ens auto-fertilitzéssim. L’etern debat de voler actuar sobre el cos de la meitat de l’espècie humana, aquí a raó dels hipotètics perills que comportaria aquest supòsit. Interessant visió, e interessant el debat que proposa.

Nota: 3/5


Pasado Perfecto, Leonardo Padura (Mario Conde 01).

L’inspector Mario Conde (evidentment no és aquest Mario Conde) té tantes ressaques que fins i tot em contagiava el seu mal de cap. Però aquest no és l’argument.

Mario Conde haurà d’investigar l’assassinat d’un antic company de col·legi, que a més de ser l’estudiant perfecte va tenir la sort de casar-se amb la que era l’amor platònic d’en Mario.

És interessant l’ambientació a Cuba, conèixer el funcionament del país a través dels seus habitants. La investigació no deixa de ser un mer entreteniment, i el protagonista no el vaig trobar res de l’altre món.

Per cert, que vaig conèixer en Leonardo Padura al Festival MOT de Girona l’any passat, i em va signar una de les que és la seva millor obra, El hombre que amaba a los perros. Tracta sobre la història de Ramon Mercader, l’assassí de Trotsky. Massa històric per mi, si més no en el moment que el vaig començar.  Escenifica l’exili de Trotsky, els inicis polítics de Mercader…. L’haig de reprendre.

Nota: 3/5


Plegarias en la noche, Dennis Lehane (sèrie Kenzie & Gennaro 05).

Un altre de Kenzie i Gennaro. Una antiga clienta es suïcida, i en Patrick Kenzie li sembla impossible que aquella noia que va conèixer fos capaç de treure’s la vida. Per curiositat investiga sobre què la podia haver empès a cometre tal barbaritat, i descobreix una sèrie de desgràcies que semblen impossibles que recaiguin sobre una sola persona.

Per ser Kenzie & Gennaro ja els hi sumo mig punt més, perquè aquesta parella ja em va agradar des de la seva primera novel·la. I llegir Dennis Lehane és un gust, m’encanta el seu estil.

Nota: 3’5/5

Anuncis

RESUM SEGON TRIMESTRE 2015

Deu ser que amb el bon temps em torno més mandrosa, perquè tinc una bona pila de llibres sense ressenyar. Últimament he tornat a obsessionar-me amb la novel·la negra/policíaca/thriller, començant sèries per tastar una mica d’aquí i d’allà. El problema (o el meu problema) és que arriba un moment en que barrejo fets i protagonistes, i acabo saturada. De nou, em cal fer un reset i obrir-me a altres gèneres que convidin a passar una bona estona al caloret de l’estiu. Ja veurem al pròxim resum trimestral si ho aconsegueixo.

Novel·les Independents

  Diez negritos, Agatha Christie. Nota: 4/5

  La chica del tren, Paula Hawkins. Nota: 4/5

 

Sèrie Cabo Holmes, Carlos Laredo

 El rompecabezas del Cabo Holmes (Cabo Holmes 01). Entretinguda novel·la detectivesca en la que un metòdic Guàrdia Civil de A Coruña, conegut amb el sobrenom de Cabo Holmes, intentarà resoldre el misteriós naufragi d’un ric empresari ocorregut en la costa gallega. L’ajudarà el ric i seductor detectiu privat Santos, que és en qui recau el protagonisme. Nota: 3/5

Sèrie Colomba/Dante, Sandrone Dazieri

  No está solo (Colomba/Dante 01). Nota: 4/5

 

Sèrie Harry Bosch, Michael Connelly

El eco negro (Harry Bosch 01). Harry Bosch reconeix el cadàver d’un ionqui trobat en els terrenys de la presa de Los Ángeles: és un antic company de Vietnam. És per això que no ho deixarà estar com una simple mort per sobredosi. En Harry Bosch és un policia d’Homicidis de Hollywood, un solitari amb mala fama entre els companys. No té gaire gaire fe en la justícia, ni en la burocràcia ni en la gent, és per això que té la seva manera de fer per resoldre els casos, amb el seu propi codi ètic. Nota: 3/5

 

Sèrie Inspector Héctor Salgado, Toni Hill

 El verano de los juguetes muertos (Inspector Salgado 01). Nota: 3/5

Los buenos suicidas, (Inspector Salgado 02). Estranys suïcidis i assassinats entre els treballadors d’una empresa. Mentre, queda per resoldre el cas que s’arrossega des del primer llibre. No m’ha convençut però es deixa llegir. Fàcilment oblidable. Nota: 2/5

Los amantes de Hiroshima, (Inspector Salgado 03). Dels tres, és la que més m’ha agradat. M’ha seduït la història dels amants d’Hiroshima i el crim que l’envolta, però gens ni mica la seva resolució. Amb això coincideix amb la resta de les novel·les, la necessitat que té l’autor de que el culpable (sempre algú entre els sospitosos) tingui unes raons del tot rocambolesques. He trobat correcte el final del cas secundari que s’ha anat arrossegant durant els tres llibres. El pitjor, per mi, segueixen sent els protagonistes, en Salgado i la Leire Castro, forçant una relació entre ells gens natural i que m’ha sobrat moltíssim. Tampoc m’ha agradat l’esquema, barrejant passat i present, per crear una intriga que no m’ha semblat ben portada, ja que m’ha irritat que l’autor avanci el que ha de venir. Nota: 3/5

 

Sèrie Kostas Jaritos, Petros Markaris

Noticias de la noche (Jaritos 01). Una periodista és assassinada en uns estudis de televisió. Coneixerem l’esquerp comissari Kostas Jaritos i l’Atenes per on es mou, que poc té de turística. Nota: 3/5

Defensa cerrada (Jaritos 02). Nota: 3’5/5

Suicidio perfecto (Jaritos 03). Un empresari es suïcida mentre li fan una entrevista a la televisió. Mentre, en Jaritos es troba de baixa laboral, a mans de la seva dona, l’Adrianí, i de la seva filla, que ve de Salónica per estar amb el seu pare. Els moments més bons són els de la vida privada de Jaritos, ja que el cas acaba sent molt semblant a Defensa cerrada, barrejant empresaris, corrupció, govern, etc., però inferior. Més val deixar que passi temps entre Jaritos i Jaritos. Nota: 3/5

Sèrie La Guardia, Terry Pratchett

 ¡Guardias, guardias! (La Guardia 1). Nota: 4/5

Hombres de Armas (La Guardia 2). De moment la novel·la de la Guàrdia que més m’ha agradat, plantejada com una novel·la policíaca amb les peculiaritats del Mundodisco i els seus habitants. Dos assassinats i un robatori formen part d’un complot que farà anar de bòlit a la Guàrdia, que compta amb nous reclutes. A més, és l’últim cas d’en Sam Vimes, que es retirarà al casar-se amb la Sybil Ramkin. Molt divertida. Nota: 4/5

Pies de Barro (La Guardia 3). També plantejada com si fos una novel·la policíaca, però amb més fronts oberts, uns amb més èxit que altres. Un golem, que és com un robot sense ànima que obeeix al seu amo, és el sospitós principal d’una sèrie d’assassinats. Mentre, han enverinat a Lord Vetinari i es troba greument malalt, i en Vimes es trencarà el cap intentant esbrinar com ha ingerit el verí. Els nobles no perden el temps, i creient en la mort imminent de Vetinari li busquen un substitut que puguin manipular. L’honor recaurà, sorprenentment, en el caporal Nobby Noobs. Nota: 3’5/5

Voto a bríos (La Guardia 4). Una illa emergeix del mar, entre les costes d’Ankh-Morpork i Klatch. Ambdós bàndols es disputen el tros de terra, i tant els nobles com el poble estan disposats a anar a la guerra. El comandant Sam Vimes intentarà frenar la matança que plana sobre ells. Lord Vetinari té els seus propis plans. Nota: 3’5/5

Sèrie Valentina Negro/Javier Sanjuán, Vicente Garrido/Nieves Abarca

Crímenes exquisitos (Negro/Sanjuán 01). Nota: 1’5/5

NO ESTÁ SOLO, Sandrone Dazieri (Sèrie Colomba & Dante 01)

9788420410784

Títol original: Uccidi il padre
Traducció: Xavier González Rovira
Editorial : Alfaguara
Col·lecció: Alfaguara Negra
552 pàgines. Any publicació: 2014

La Colomba Caselli és una inspectora de policia que està de baixa després del que ella anomena el Desastre. Però el seu cap li demana un favor molt especial: que faci una investigació paral·lela a la oficial en el cas d’una mare decapitada i el seu fill de 6 anys desaparegut. Li demana també que ho faci en companyia de Dante Torre. Dante és un especialista autònom en desaparicions, experiència adquirida degut a que de petit va estar segrestat i tancat durant 11 anys en una sitja per un home a qui anomena el Pare. “Gràcies” a aquesta experiència, percep de manera poc habitual el món que el rodeja.

No está solo és un d’aquests thrillers que amb prou feines dóna descans, tant al lector com als protagonistes. Aquests porten un pes molt gran en la trama, ben definits, especials, amb molts traumes i manies a les seves espatlles, i que es fan estimar. La Colomba és una ruda inspectora que pateix trastorn d’estrès posttraumàtic, i en Dante és un company d’aventures claustrofòbic, expert, entre altres coses, en el llenguatge corporal. Els diàlegs són efectius, com els girs de l’autor, que ens va endinsant poc a poc en una trama molt complicada que no es limita ni molt menys a un assassinat i una desaparició. Graó a graó, sembla que el rumb d’aquesta història no tindrà sostre.

El final és més o menys tancat: dóna peu a una seguríssima segona part, però també permet deixar-ho aquí. Tot depen, sobretot, de si t’han agradat els protagonistes, en els qui recau gran pes de la història. I a mi m’han encantat, i em fa moltíssima ràbia pensar que m’hauré d’esperar força temps a tenir més noticies seves.

Un apunt: 

L’estil de la novel·la m’ha recordat a un altre autor italià, Donato Carrisi, del que em van agradar molt les seves novel·les Lobos i La hipótesis del mal. 

Nota: 4/5