Títol original: Think of a number
Traducció: Javier Guerrero
Editorial : Roca Editorial
Col·lecció: Criminal
432 pàgines. Any publicació: 2010
Dave Gurney és un ex-policia de Nova York de 47 anys que viu retirat amb la seva dona en un poblet de Delaware, enmig del no res. Gurney rep un mail d’un antic company de la universitat, que li demana ajuda per una amenaçadora carta que diu saber-ho tot d’ell. El més curiós es que el misteriós remitent sembla llegir-li la ment a la seva víctima.
Comença molt bé, plantejant uns enigmes fascinants i amb encant. Em vaig menjar tant el cap que fins i tot li vaig consultar a dues persones del meu entorn quina podria ser la clau del misteri, sense arribar a esbrinar-ho. La resolució va ser decebedora, com la resta del llibre.
L’autor ens presenta en Dave Gurney com un home molt cerebral, mesurat, tranquil, que amb prou feines s’altera o dóna mostres de fer-ho. És una persona que et fa pensar que hi ha una fina línia entre l’autocontrol i tenir la sang d’orxata. També és molt anti-social i misantrop, has de ser molt especial per guanyar-te el seu respecte. Clar que l’autor també abusa de caricaturitzar alguns protagonistes que rodegen Gurney fins fregar el patetisme, per tal de mostrar com l’home impertorbable està per sobre de tothom.
També, com no, és un home una mica traumatitzat. Si hi ha un món on escriuen novel·les d’inspectors feliços, no és aquest. El seu fill de quatre anys va morir atropellat fa molts anys, i entre ell i la Madeleine, la seva dona, hi ha una relació tensa, basada sobretot en que en Gurney mentalment no ha deixat mai de relacionar-se indirectament amb la seva ex-feina de policia.
La novel·la enganxa, la investigació és curiosa i sap provocar tensió. Apart dels enigmes, no és tant misteriosa com sembla: és fàcil saber per on aniran les coses en segons quines situacions, i fins i tot pots ensumar-te l’assassí a mitja novel·la, que cap el final es va fent més i més evident.
No sé si es cosa del meu gust per les novel·les i series policíaques o què, però hi ha punts de la investigació en que he trobat que es salten coses evidents, per fer o preguntar, i també hi ha algun enigma que la solució és més evident del que ens vol mostrar l’autor.
Aquesta novel·la m’ha fet adonar que últimament estic llegint massa novel·la negra i totes em semblen iguals. I tot i que les gaudeixo, al arribar al final sempre em sento una mica decebuda, perquè, resumint, és una altra novel·la policíaca més. Així que intentaré desenganxar-me d’elles durant una temporada (si es que puc).
Nota: 2/5
LLIBRES & ROSELLES 