Títol original: Skumtimmen
Traducció: Carlos del Valle Hernandez
Editorial : Reservoir Books (Penguin Random House)
Col·lecció: Planeta Internacional
432 pàgines. Any publicació: 2007
Tetralogia coneguda com El cuarteto de Öland, on cada llibre representa una estació de l’any, començant per la tardor. En Jens, de sis anys, desapareix quan jugava al jardí dels seus avis, en una casa situada a la petita illa sueca d’Öland. Vint anys després, en Gerlof, l’avi d’en Jens, rep per correu un objecte que havia sigut del seu nét. Fa venir de la gran ciutat a la seva filla Julia, mare d’en Jens, que des d’aquell dia pràcticament no aixeca cap i esta sumida en una depressió. Amb la nova prova i el ressorgiment del cas, també surt el nom de Nils Kant, un assassí que va desaparèixer molts anys abans de que ho fes en Jens i que va acabar convertint-se en una llegenda, en l’home del sac de la zona.
El principi és lent, intencionadament lent, terriblement lent, insultantment lent. Cap a les 200 pàgines (si, unes 200) la cosa s’anima perquè l’autor ja ens ha ensenyat les cartes, i és quan toca jugar-les. El drama deixa pas a la investigació, i és quan la trama va agafant velocitat, comencen a lligar els fets, et va enganxant i acaba amb un final que fins i tot li podries dir trepidant, sobretot si compares amb el principi.
La impressió que em donen les novel·les negres dels escriptors nòrdics s’assembla molt a l’omnipresent lapiaz (molt insistent aquest autor amb el lapiaz) de l’illa d’Öland: àrids, aspres, distants, sense adornaments. No m’acaben de donar el pes. No em va deixar malament del tot, però per exasperar-me més d’una vegada per la seva lentitud decideixo no seguir amb la sèrie.. I no m’atreveixo a recomanar un llibre que comenci a a agradar a partir de les 200 pàgines.
Extractes:
– “El jardín estaba vacío, pero tenía muebles.”
Nota: 2/5
LLIBRES & ROSELLES 