RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

UN AMBIENTE EXTRAÑO (SCARPETTA 08), PATRICIA D. CORNWELL

Un assassí en sèrie que es dedica a esquarterar les seves víctimes, de les que només es troba el tronc, ha actuat de nou. Però aquest cop sembla que el patró és diferent. A més, l’assassí es posa en contacte amb la doctora Scarpetta.

Aquest nou cas de la cap forense de Richmond m’ha costat d’empassar. No sé si és perquè tinc un empatx d’Scarpetta, que no ho nego, però trobo que ha frenat molt la trama les extenses explicacions mèdiques, biològiques, tècniques, militars… Sincerament, m’ha sobrepassat, passant de llegir en diagonal a saltar-me paràgrafs sencers.

Ja passa massa sovint en les novel·les de l’Scarpetta que després de totes les investigacions i els viatges amunt i avall, acaba sent una casualitat el que faci trobar el culpable, però aquí és ben bé agafat amb pinces.

Per acabar, comentaré l’epíleg perquè m’ha fet força ràbia. Es centra en la relació amb en Benton Wesley i el record d’en Mark, l’amant de l’Scarpetta mort en un atac terrorista. La doctora es passa quatre novel·les plorant-lo i quan s’assabenta que li posava les banyes es recupera miraculosament i l’oblida en un no-res. Un “que et donin per sac” en tota regla. Un punt negatiu per insensibilitat sentimental.

En cada llibre que s’avança de la sèrie, l’autora frena més als seguidors, fa que ens sigui més difícil tirar endavant. Els arguments són més minsos, inversemblants, i sense ganxo. De fet el següent ja l’he abandonat.

Nota: 2/5

CAUSA DE MUERTE (SCARPETTA 07), Patricia D. Cornwell

Incís: Aquesta és una de les tres ressenyes de la sèrie de la Kay Scarpetta (la doctora forense de la Patricia Cornwell) que fa més de tres anys que tinc al rebost. No van sortir en el seu moment perquè estava saturant el blog amb aquesta sèrie, però ja fa massa temps que les tinc als esborranys. Així que… a volar! 

 

Un periodista mor en estranyes circumstàncies mentre feia submarinisme de matinada en un cementiri naval militar. La doctora Scarpetta, contra l’opinió general, no creu que fos un accident. Es desconeix la intenció del periodista, però durant l’escorcoll del seu apartament es troba una estranya i repulsiva bíblia d’una perillosa secta.

Macabres casualitats de la vida es que estiguis llegint una novel·la sobre terrorisme, assalts i ostatges mentre alhora, a la vida real, en temps real, veus el mateix per la tele (incís: en aquell moment s’estava produint els atemptats de París, al novembre del 2015, a la Sala Bataclan entre altres llocs). I sí, diré aquella frase tan gastada de que la realitat supera la ficció, i la dic amb contundència.

Un llibre més de la Kay Scarpetta, i ja em comença a avorrir.

Nota: 2,5/5

UNA MUERTE SIN NOMBRE (Scarpetta 06), Patricia D. Cornwell

Incís: Aquesta és una de les tres ressenyes de la sèrie de la Kay Scarpetta (la doctora forense de la Patricia Cornwell) que fa més de tres anys que tinc al rebost. No van sortir en el seu moment perquè estava saturant el blog amb aquesta sèrie, però ja fa massa temps que les tinc als esborranys. Així que… a volar! 

 

Dos novel·les després, Temple Gault segueix causant terror. Aquest cop la víctima es una desconeguda a la que troben nua enmig de la neu en una font de Central Park, amb unt tret al cap. Gault dona mostres d’interessar-se per la doctora, de voler introduir-la en un joc macabre. Podrà la doctora Scarpetta seguir el rastre i aturar per fi aquest despietat assassí?

Com vaig avisar en el seu moment, és necessari seguir l’ordre de publicació de la saga Scarpetta per tal de no perdre’ns en l’argument. En altres llibres és possible que ens satisfaci els intents de l’autora de posar-nos al dia, però no en aquest cas. Amb Cruel y extraño i La granja de cuerpos fan una trilogia sobre la caça del criminal Temple Gault i es gaudeix millor sabent les coses de primera mà. A més hi ha l’evolució de la relació entre l’agent de l’FBI Benton Wesley i la Scarpetta, i els progressos dins l’FBI de la Lucy, la neboda, en que les seves habilitats són cada cop més amplies i tècniques.

Nota: 3/5

LLIBRES OBLIDATS: KAY SCARPETTA – PATRICIA CORNWELL

Amb la vinguda d’un nou membre a la família, vam mudar-nos fa pocs mesos a un pis més gran, el que m’ha permès recuperar l’estanteria plena de llibres que no ens cabia en l’últim habitatge.

M’he dedicat a treure la pols, classificar i endreçar cada llibre, i també a rememorar la seva lectura. I m’ha sorprès trobar que de molts no recordava absolutament res. D’alguns vagament podia recordar la sensació de si m’havien agradat o no, però d’altres ni la trama, ni el final, i fins i tot els protagonistes. El cas més desconcertant és aquest:

wpid-wp-1409905091326.jpeg

Vuit llibres de la senyora Patricia Cornwell, i sóc incapaç de recordar ni una sola trama. I no m’ha ajudat absolutament res llegir la sinopsi, com si realment no els hagués llegit.

I si que els vaig llegir. Per això en tinc tants, perquè els llegia i a més m’agradaven, això si ho recordo, i que em va perjudicar a l’hora de seguir la trama el no seguir l’ordre de publicació. També recordo la doctora Kay Scarpetta, la metge forense protagonista d’aquestes novel·les: una dona intel·ligent però més aviat seca, rígida, exempta d’humor, no gaire sociable. En Pete Marino és un expert policia d’homicidis i l’altre part del tàndem. Un home gros, barroer, alcohòlic i fumador, tot el contrari a la seva sòcia. El plantejament dels dos protagonistes s’assembla a la sèrie televisiva Bones, però les coses no van per aquí. L’Scarpetta manté una relació amb un agent de l’FBI, i en Marino res té a veure amb el guaperes Seeley Booth.

Algú recorda l'Utopics?

Quina ganga! Algú recorda l’Utòpics?

I fins aquí puc recordar.

Fa més de 10 anys que els vaig llegir i és normal perdre’n els detalls, però m’ha sorprès no recordar cap dels llibres. Potser que m’ho faci mirar! Però m’he plantejat que això és una bona oportunitat de rellegir-los. Quantes vegades, al pensar en algun llibre, ens agradaria oblidar-lo per tornar a llegir-lo i gaudir-lo com si fos el primer cop? No sé si aquest és el nivell de les novel·les de Patricia Cornwell, però bé podria descobrir-ho.

cornwellbw

Patricia Cornwell

Un apunt:

Hi ha projecte cinematogràfic sobre les novel·les de la doctora Scarpetta, i sonen campanes de que serà Angelina Jolie l’encarregada de posar-se en la seva pell. No puc dir que trobi l’elecció més adequada, però s’haurà de veure.