RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

UN AMBIENTE EXTRAÑO (SCARPETTA 08), PATRICIA D. CORNWELL

Un assassí en sèrie que es dedica a esquarterar les seves víctimes, de les que només es troba el tronc, ha actuat de nou. Però aquest cop sembla que el patró és diferent. A més, l’assassí es posa en contacte amb la doctora Scarpetta.

Aquest nou cas de la cap forense de Richmond m’ha costat d’empassar. No sé si és perquè tinc un empatx d’Scarpetta, que no ho nego, però trobo que ha frenat molt la trama les extenses explicacions mèdiques, biològiques, tècniques, militars… Sincerament, m’ha sobrepassat, passant de llegir en diagonal a saltar-me paràgrafs sencers.

Ja passa massa sovint en les novel·les de l’Scarpetta que després de totes les investigacions i els viatges amunt i avall, acaba sent una casualitat el que faci trobar el culpable, però aquí és ben bé agafat amb pinces.

Per acabar, comentaré l’epíleg perquè m’ha fet força ràbia. Es centra en la relació amb en Benton Wesley i el record d’en Mark, l’amant de l’Scarpetta mort en un atac terrorista. La doctora es passa quatre novel·les plorant-lo i quan s’assabenta que li posava les banyes es recupera miraculosament i l’oblida en un no-res. Un “que et donin per sac” en tota regla. Un punt negatiu per insensibilitat sentimental.

En cada llibre que s’avança de la sèrie, l’autora frena més als seguidors, fa que ens sigui més difícil tirar endavant. Els arguments són més minsos, inversemblants, i sense ganxo. De fet el següent ja l’he abandonat.

Nota: 2/5

CAUSA DE MUERTE (SCARPETTA 07), Patricia D. Cornwell

Incís: Aquesta és una de les tres ressenyes de la sèrie de la Kay Scarpetta (la doctora forense de la Patricia Cornwell) que fa més de tres anys que tinc al rebost. No van sortir en el seu moment perquè estava saturant el blog amb aquesta sèrie, però ja fa massa temps que les tinc als esborranys. Així que… a volar! 

 

Un periodista mor en estranyes circumstàncies mentre feia submarinisme de matinada en un cementiri naval militar. La doctora Scarpetta, contra l’opinió general, no creu que fos un accident. Es desconeix la intenció del periodista, però durant l’escorcoll del seu apartament es troba una estranya i repulsiva bíblia d’una perillosa secta.

Macabres casualitats de la vida es que estiguis llegint una novel·la sobre terrorisme, assalts i ostatges mentre alhora, a la vida real, en temps real, veus el mateix per la tele (incís: en aquell moment s’estava produint els atemptats de París, al novembre del 2015, a la Sala Bataclan entre altres llocs). I sí, diré aquella frase tan gastada de que la realitat supera la ficció, i la dic amb contundència.

Un llibre més de la Kay Scarpetta, i ja em comença a avorrir.

Nota: 2,5/5

UNA MUERTE SIN NOMBRE (Scarpetta 06), Patricia D. Cornwell

Incís: Aquesta és una de les tres ressenyes de la sèrie de la Kay Scarpetta (la doctora forense de la Patricia Cornwell) que fa més de tres anys que tinc al rebost. No van sortir en el seu moment perquè estava saturant el blog amb aquesta sèrie, però ja fa massa temps que les tinc als esborranys. Així que… a volar! 

 

Dos novel·les després, Temple Gault segueix causant terror. Aquest cop la víctima es una desconeguda a la que troben nua enmig de la neu en una font de Central Park, amb unt tret al cap. Gault dona mostres d’interessar-se per la doctora, de voler introduir-la en un joc macabre. Podrà la doctora Scarpetta seguir el rastre i aturar per fi aquest despietat assassí?

Com vaig avisar en el seu moment, és necessari seguir l’ordre de publicació de la saga Scarpetta per tal de no perdre’ns en l’argument. En altres llibres és possible que ens satisfaci els intents de l’autora de posar-nos al dia, però no en aquest cas. Amb Cruel y extraño i La granja de cuerpos fan una trilogia sobre la caça del criminal Temple Gault i es gaudeix millor sabent les coses de primera mà. A més hi ha l’evolució de la relació entre l’agent de l’FBI Benton Wesley i la Scarpetta, i els progressos dins l’FBI de la Lucy, la neboda, en que les seves habilitats són cada cop més amplies i tècniques.

Nota: 3/5