RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

SUÏCIDI PERFECTE, PETROS MÀRKARIS (sèrie Kostas Jaritos 03)

Un empresari es suïcida mentre li fan una entrevista a la televisió. Mentre, en Jaritos es troba de baixa laboral, a mans de la seva dona, l’Adrianí, i de la seva filla, que ve de Salónica per estar amb el seu pare. Els moments més bons són els de la vida privada de Jaritos, ja que el cas acaba sent molt semblant a Defensa cerrada, barrejant empresaris, corrupció, govern, etc., però inferior. Més val deixar passar el temps entre Jaritos i Jaritos.

Nota: 3/5

DEFENSA CERRADA, Petros Màrkaris (Jaritos 02)

Títol original: Άμυνα ζώνης
Traducció: Ersi Marina Samará Spiliotopulu
Editorial : Ediciones B
Col·lecció: Novela policíaca
439 pàgines. Any publicació: 1998

Vaig decidir-me a llegir a Petros Màrkaris perquè la gent del Festival Mot va convidar a varis clubs de lectura a assistir a la xerrada que feia l’autor, com també a la xerrada que prèviament feia Rafael Chirbes. Així que abans de sentir-los parlar, vaig voler llegir quelcom d’ells.

Ambdós em van agradar molt. De Rafael Chirbes ja parlaré un altre moment, només avançaré que ens ho vam passar molt bé i que xoca molt veure que un autor d’obres tan dramàtiques sigui tan divertit.

En el cas de Petros Màrkaris podria dir el mateix, tot i que qui l’entrevistava no se la veia còmoda i no ajudava a que la xerrada fos tant natural com la de Chirbes, i la traducció simultània tampoc ens facilitava les coses als negats amb l’anglès. Però en general també em va agradar molt, i guardo amb molta estima el llibre que em va signar i la foto que ens vam fer.

Petros Màrkaris és un home de món. Ha estudiat a Turquia, Grècia, Alemanya i Àustria, i és traductor de molts autors alemanys. Quan parla de Grècia, on resideix i on ocorren les novel·les protagonitzades pel seu tinent Kostas Jaritos, se’l veu molt desmarcat, poc nacionalista, més objectiu. No li interessen les banderes, ni el passat ni les runes, si no el present i l’evolució de la societat actual, i tot això es reflexa a les seves novel·les. Embrolla al protagonista en temes molt vigents avui dia, com la corrupció, el xantatge i el frau, en el que intervenen polítics, empresaris e immigrants.

A Defensa cerrada, Jaritos està passant unes vacances a l’illa on viuen els seus cunyats, i un terratrèmol deixa al descobert un cadàver enterrat fa 3 mesos. Quan torna a Atenes li assignen un altres cas: l’assassinat d’un conegut empresari nocturn. La trama s’embolica força, però és fàcil de seguir, i els problemes de salut que arrossega el tinent farà que el coneixem més íntimament.

Però parlem de Kostas Jaritos. El protagonista de les novel·les de Markaris és el tinent del departament d’Homicidis d’Atenes. És un home de mitjana edat amb molt mala llet i, que apart de l’agre ironia i cinisme, no té sentit de l’humor. L’únic passatemps que té és distreure’s llegint diccionaris. Porta molts anys casats amb l’Adrianí, que també té molt de caràcter. La seva relació és un continu estira i arronsa, tant es fan petites putadetes que cedeixen davant de l’altre per algun interès, i tot plegat acaba essent força divertit. La seva única filla, la Katerina, està estudiant a la universitat de Salónica, i tots dos la troben molt a faltar.

Dels tres de la sèrie que porto llegits i seguint l’ordre de publicació, aquest, que és el segon, és de moment el que més m’ha agradat. Noticias de la noche està bé per començar a conèixer Jaritos, i Suicidio perfecto, tot i el sucós enigma que planteja, per mi la trama s’acaba assemblant molt a Defensa cerrada.

Per últim, deixo algunes frases que m’he vist obligada a subratllar, bé perquè m’han fet riure, bé perquè reflexen molt bé el caràcter de Jaritos:

———-

– La culpa es tuya. Claro, el señor no estaba bien en casa y necesitaba unas vacaciones. ¿Cómo no iba a haber un terremoto, si no parabas de quejarte? -Con sus palabras, Adrianí acababa de convertirme en la falla responsable del seísmo.

———-

(En defensa de la gent afectada pel terratrèmol) – Razón no les falta – se interpone Adrianí, a quien le gusta erigirse en defensora de perros, gatos y apaleados, siempre que no tenga que llevárselos a casa.

———-

Lo malo del matrimonio es que empieza bien y termina mal, aunque el síntoma es siempre el mismo: al principio la taquicardia del primer encuentro con la mujer de tus sueños y al final la taquicardia de la vida diaria con la mujer de tus pesadillas. 

———-

Antes, los hombres llevaban el pelo corto y las mujeres, largo; los hombres pegaban bofetadas y ellas lloraban. Ahora las mujeres llevan el pelo corto y los hombres, largo; ellas les pegan bofetadas y ellos lloran. Tiene su lógica, pero no siento lástima de un hombre que se deja crecer el pelo para recibir sopapos. 

———-

Tres necesidades acompañan al hombre hasta la tumba: mear, cagar y el deseo de venganza. 

———-

Dos cosas detesto en esta vida: el racismo y los negros. 

———-

Los economistas inútiles acaban siendo contables; los abogados inútiles, diputados. 

———-

Lleva una cazadora de cuero negro, pantalones de cuero negro y botas de cuero negro. Si no fuera por las gafas negras, lo habría confundido con un sillón de oficina. 

 

Nota: 3’5/5

NOTICIAS DE LA NOCHE, PETROS MÀRKARIS (JARITOS 01)

Una periodista és assassinada en uns estudis de televisió. Coneixerem l’esquerp comissari Kostas Jaritos i l’Atenes per on es mou, que poc té de turística.

Nota: 3/5