RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

  1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
  2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

  1. Diez Negritos, Agatha Christie
  2. Rebeca, Daphne Du Maurier
  3. No está solo, Sandrone Dazieri
  4. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
  5. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
  6. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
  7. Lobos, Donato Carrisi
  8. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
  9. El lector, Bernhard Schlink
  10. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

  1. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
  2. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
  3. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
  4. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
  5. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
  6. Se sabrà tot, Xavier Bosch
  7. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
  8. La chica del tren, Paula Hawkins
  9. El guardian invisible, Dolores Redondo
  10. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

  1. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
  2. Alta fidelidad, Nick Hornby
  3. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

  1. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
  2. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

  1. Los cuerpos extraños
  2. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

  1. Causa de muerte
  2. Cruel y extraño
  3. Un ambiente extraño
  4. La jota de corazones
  5. Una muerte sin nombre
  6. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

  1. Pies de barro
  2. ¡Voto a bríos!
  3. Hombres de armas
  4. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

  1. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

  1. Los amantes de Hiroshima
  2. Los buenos suicidas
  3. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

  1. Defensa cerrada
  2. Noticias de la noche
  3. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

  • Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
  • Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
  • El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
  • Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
  • Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
  • El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
  • En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.
Anuncis

RESUM SEGON TRIMESTRE 2015

Deu ser que amb el bon temps em torno més mandrosa, perquè tinc una bona pila de llibres sense ressenyar. Últimament he tornat a obsessionar-me amb la novel·la negra/policíaca/thriller, començant sèries per tastar una mica d’aquí i d’allà. El problema (o el meu problema) és que arriba un moment en que barrejo fets i protagonistes, i acabo saturada. De nou, em cal fer un reset i obrir-me a altres gèneres que convidin a passar una bona estona al caloret de l’estiu. Ja veurem al pròxim resum trimestral si ho aconsegueixo.

Novel·les Independents

  Diez negritos, Agatha Christie. Nota: 4/5

  La chica del tren, Paula Hawkins. Nota: 4/5

 

Sèrie Cabo Holmes, Carlos Laredo

 El rompecabezas del Cabo Holmes (Cabo Holmes 01). Entretinguda novel·la detectivesca en la que un metòdic Guàrdia Civil de A Coruña, conegut amb el sobrenom de Cabo Holmes, intentarà resoldre el misteriós naufragi d’un ric empresari ocorregut en la costa gallega. L’ajudarà el ric i seductor detectiu privat Santos, que és en qui recau el protagonisme. Nota: 3/5

Sèrie Colomba/Dante, Sandrone Dazieri

  No está solo (Colomba/Dante 01). Nota: 4/5

 

Sèrie Harry Bosch, Michael Connelly

El eco negro (Harry Bosch 01). Harry Bosch reconeix el cadàver d’un ionqui trobat en els terrenys de la presa de Los Ángeles: és un antic company de Vietnam. És per això que no ho deixarà estar com una simple mort per sobredosi. En Harry Bosch és un policia d’Homicidis de Hollywood, un solitari amb mala fama entre els companys. No té gaire gaire fe en la justícia, ni en la burocràcia ni en la gent, és per això que té la seva manera de fer per resoldre els casos, amb el seu propi codi ètic. Nota: 3/5

 

Sèrie Inspector Héctor Salgado, Toni Hill

 El verano de los juguetes muertos (Inspector Salgado 01). Nota: 3/5

Los buenos suicidas, (Inspector Salgado 02). Estranys suïcidis i assassinats entre els treballadors d’una empresa. Mentre, queda per resoldre el cas que s’arrossega des del primer llibre. No m’ha convençut però es deixa llegir. Fàcilment oblidable. Nota: 2/5

Los amantes de Hiroshima, (Inspector Salgado 03). Dels tres, és la que més m’ha agradat. M’ha seduït la història dels amants d’Hiroshima i el crim que l’envolta, però gens ni mica la seva resolució. Amb això coincideix amb la resta de les novel·les, la necessitat que té l’autor de que el culpable (sempre algú entre els sospitosos) tingui unes raons del tot rocambolesques. He trobat correcte el final del cas secundari que s’ha anat arrossegant durant els tres llibres. El pitjor, per mi, segueixen sent els protagonistes, en Salgado i la Leire Castro, forçant una relació entre ells gens natural i que m’ha sobrat moltíssim. Tampoc m’ha agradat l’esquema, barrejant passat i present, per crear una intriga que no m’ha semblat ben portada, ja que m’ha irritat que l’autor avanci el que ha de venir. Nota: 3/5

 

Sèrie Kostas Jaritos, Petros Markaris

Noticias de la noche (Jaritos 01). Una periodista és assassinada en uns estudis de televisió. Coneixerem l’esquerp comissari Kostas Jaritos i l’Atenes per on es mou, que poc té de turística. Nota: 3/5

Defensa cerrada (Jaritos 02). Nota: 3’5/5

Suicidio perfecto (Jaritos 03). Un empresari es suïcida mentre li fan una entrevista a la televisió. Mentre, en Jaritos es troba de baixa laboral, a mans de la seva dona, l’Adrianí, i de la seva filla, que ve de Salónica per estar amb el seu pare. Els moments més bons són els de la vida privada de Jaritos, ja que el cas acaba sent molt semblant a Defensa cerrada, barrejant empresaris, corrupció, govern, etc., però inferior. Més val deixar que passi temps entre Jaritos i Jaritos. Nota: 3/5

Sèrie La Guardia, Terry Pratchett

 ¡Guardias, guardias! (La Guardia 1). Nota: 4/5

Hombres de Armas (La Guardia 2). De moment la novel·la de la Guàrdia que més m’ha agradat, plantejada com una novel·la policíaca amb les peculiaritats del Mundodisco i els seus habitants. Dos assassinats i un robatori formen part d’un complot que farà anar de bòlit a la Guàrdia, que compta amb nous reclutes. A més, és l’últim cas d’en Sam Vimes, que es retirarà al casar-se amb la Sybil Ramkin. Molt divertida. Nota: 4/5

Pies de Barro (La Guardia 3). També plantejada com si fos una novel·la policíaca, però amb més fronts oberts, uns amb més èxit que altres. Un golem, que és com un robot sense ànima que obeeix al seu amo, és el sospitós principal d’una sèrie d’assassinats. Mentre, han enverinat a Lord Vetinari i es troba greument malalt, i en Vimes es trencarà el cap intentant esbrinar com ha ingerit el verí. Els nobles no perden el temps, i creient en la mort imminent de Vetinari li busquen un substitut que puguin manipular. L’honor recaurà, sorprenentment, en el caporal Nobby Noobs. Nota: 3’5/5

Voto a bríos (La Guardia 4). Una illa emergeix del mar, entre les costes d’Ankh-Morpork i Klatch. Ambdós bàndols es disputen el tros de terra, i tant els nobles com el poble estan disposats a anar a la guerra. El comandant Sam Vimes intentarà frenar la matança que plana sobre ells. Lord Vetinari té els seus propis plans. Nota: 3’5/5

Sèrie Valentina Negro/Javier Sanjuán, Vicente Garrido/Nieves Abarca

Crímenes exquisitos (Negro/Sanjuán 01). Nota: 1’5/5

DEFENSA CERRADA, Petros Màrkaris (Jaritos 02)

Defensa cerrada

Títol original: Άμυνα ζώνης
Traducció: Ersi Marina Samará Spiliotopulu
Editorial : Ediciones B
Col·lecció: Novela policíaca
439 pàgines. Any publicació: 1998

Vaig decidir-me a llegir a Petros Màrkaris perquè la gent del Festival Mot va convidar a varis clubs de lectura a assistir a la xerrada que feia l’autor, com també a la xerrada que prèviament feia Rafael Chirbes. Així que abans de sentir-los parlar, vaig voler llegir quelcom d’ells.

Ambdós em van agradar molt. De Rafael Chirbes ja parlaré un altre moment, només avançaré que ens ho vam passar molt bé i que xoca molt veure que un autor d’obres tan dramàtiques sigui tan divertit.

En el cas de Petros Màrkaris podria dir el mateix, tot i que qui l’entrevistava no se la veia còmoda i no ajudava a que la xerrada fos tant natural com la de Chirbes, i la traducció simultània tampoc ens facilitava les coses als negats amb l’anglès. Però en general també em va agradar molt, i guardo amb molta estima el llibre que em va signar i la foto que ens vam fer.

Petros Màrkaris és un home de món. Ha estudiat a Turquia, Grècia, Alemanya i Àustria, i és traductor de molts autors alemanys. Quan parla de Grècia, on resideix i on ocorren les novel·les protagonitzades pel seu tinent Kostas Jaritos, se’l veu molt desmarcat, poc nacionalista, més objectiu. No li interessen les banderes, ni el passat ni les runes, si no el present i l’evolució de la societat actual, i tot això es reflexa a les seves novel·les. Embrolla al protagonista en temes molt vigents avui dia, com la corrupció, el xantatge i el frau, en el que intervenen polítics, empresaris e immigrants.

A Defensa cerrada, Jaritos està passant unes vacances a l’illa on viuen els seus cunyats, i un terratrèmol deixa al descobert un cadàver enterrat fa 3 mesos. Quan torna a Atenes li assignen un altres cas: l’assassinat d’un conegut empresari nocturn. La trama s’embolica força, però és fàcil de seguir, i els problemes de salut que arrossega el tinent farà que el coneixem més íntimament.

Però parlem de Kostas Jaritos. El protagonista de les novel·les de Markaris és el tinent del departament d’Homicidis d’Atenes. És un home de mitjana edat amb molt mala llet i, que apart de l’agre ironia i cinisme, no té sentit de l’humor. L’únic passatemps que té és distreure’s llegint diccionaris. Porta molts anys casats amb l’Adrianí, que també té molt de caràcter. La seva relació és un continu estira i arronsa, tant es fan petites putadetes que cedeixen davant de l’altre per algun interès, i tot plegat acaba essent força divertit. La seva única filla, la Katerina, està estudiant a la universitat de Salónica, i tots dos la troben molt a faltar.

Dels tres de la sèrie que porto llegits i seguint l’ordre de publicació, aquest, que és el segon, és de moment el que més m’ha agradat. Noticias de la noche està bé per començar a conèixer Jaritos, i Suicidio perfecto, tot i el sucós enigma que planteja, per mi la trama s’acaba assemblant molt a Defensa cerrada.

Per últim, deixo algunes frases que m’he vist obligada a subratllar, bé perquè m’han fet riure, bé perquè reflexen molt bé el caràcter de Jaritos:

———-

– La culpa es tuya. Claro, el señor no estaba bien en casa y necesitaba unas vacaciones. ¿Cómo no iba a haber un terremoto, si no parabas de quejarte? -Con sus palabras, Adrianí acababa de convertirme en la falla responsable del seísmo.

———-

(En defensa de la gent afectada pel terratrèmol) – Razón no les falta – se interpone Adrianí, a quien le gusta erigirse en defensora de perros, gatos y apaleados, siempre que no tenga que llevárselos a casa.

———-

Lo malo del matrimonio es que empieza bien y termina mal, aunque el síntoma es siempre el mismo: al principio la taquicardia del primer encuentro con la mujer de tus sueños y al final la taquicardia de la vida diaria con la mujer de tus pesadillas. 

———-

Antes, los hombres llevaban el pelo corto y las mujeres, largo; los hombres pegaban bofetadas y ellas lloraban. Ahora las mujeres llevan el pelo corto y los hombres, largo; ellas les pegan bofetadas y ellos lloran. Tiene su lógica, pero no siento lástima de un hombre que se deja crecer el pelo para recibir sopapos. 

———-

Tres necesidades acompañan al hombre hasta la tumba: mear, cagar y el deseo de venganza. 

———-

Dos cosas detesto en esta vida: el racismo y los negros. 

———-

Los economistas inútiles acaban siendo contables; los abogados inútiles, diputados. 

———-

Lleva una cazadora de cuero negro, pantalones de cuero negro y botas de cuero negro. Si no fuera por las gafas negras, lo habría confundido con un sillón de oficina. 

 

Nota: 3’5/5