RESUM LECTURES 2015

Resum a any tancat de les lectures del 2015. Com sempre, molta novel·la negra, que és el gènere que llegeixo més a gust. Podria queixar-me de que no llegeixo tant com voldria, ni quan voldria, prometre més intensitat en aquest any acabat d’estrenar. Però a la meva vida hi ha mancances que m’agradaria prioritzar per eradicar-les. Així que el meu desig pel 2016 és, com a mínim, mantenir el ritme, i dedicar el temps restant en altres coses igual de profitoses.

La llista està ordenada per puntuació, i les sèries en verd o vermell segons si, al meu parer, val la pena seguir-les o no.

5/5

1. Tenemos que hablar de Kevin, Lionel Shriver
2. Una madre, Alejandro Palomas

4/5

3. Diez Negritos, Agatha Christie
4. Rebeca, Daphne Du Maurier
5. No está solo, Sandrone Dazieri
6. Els morts no parlen, Miquel Aguirre
7. Más allá hay monstruos, Margaret Millar
8. La hipótesis del mal, Donato Carrisi
9. Lobos, Donato Carrisi
10. Vestido de novia, Pierre Lemaitre
11. El lector, Bernhard Schlink
12. Matemos al tío, Rohan O’Grady

3/5

13. El cartero siempre llama dos veces, James M. Cain
14. Una historia sencilla, Leonardo Sciacia
15. La serenata del estrangulador, Cornell Woolrich
16. El rompecabezas del Cabo Holmes, Carlos Laredo
17. La brisca del cinco, Marco Malvaldi
18. Se sabrà tot, Xavier Bosch
19. Algún día este dolor te sera útil, Peter Cameron
20. La chica del tren, Paula Hawkins
21. El guardian invisible, Dolores Redondo
22. Coraline, Neil Gaiman

 

2/5

23. Les mans del drac, Sebastià Bennasar
24. Alta fidelidad, Nick Hornby
25. La hora de las sombras, Johan Theorin

1/5

26. Crímenes exquisitos, Vicente Garrido & Nieves Abarca
27. En realidad, nunca estuviste aquí, Jonathan Ames

 

SÈRIE BEVILACQUA & CHAMORRO

28. Los cuerpos extraños
29. La marca del meridiano

SÈRIE KAY SCARPETTA

30. Causa de muerte
31. Cruel y extraño
32. Un ambiente extraño
33. La jota de corazones
34. Una muerte sin nombre
35. La granja de cuerpos

SÈRIE LA GUÀRDIA, Terry Pratchett

36. Pies de barro
37. ¡Voto a bríos!
38. Hombres de armas
39. ¡Guardias, guardias!

SÈRIE HARRY BOSCH

40. El eco negro

SÈRIE HECTOR SALGADO

41. Los amantes de Hiroshima
42. Los buenos suicidas
43. El verano de los juguetes muertos

SÈRIE KOSTAS JARITOS

44. Defensa cerrada
45. Noticias de la noche
46. Suicidio perfecto

S’HAN QUEDAT PEL CAMÍ (ALGUNS ES REPRENDRAN):

• Reportaje al pie de la horca, Julius Fucik.  Julius Fucik era un periodista txecoslovac que va ser empresonat, torturat i executat pels nazis. Va poder escriure d’amagotits des de la presó, publicant posteriorment els seus escrits. És dur, intimista, emotiu. Acostumo a llegir en públic i l’he tingut que deixar perquè m’emocionava massa.
• Punto de partida, Patricia Cornwell. Ja no podia més amb l’Scarpetta (el personatge), a cada llibre és més insuportable. Fins aquí he arribat.
• El invierno del comisario Ricciardi, Maurizio de Giovanni. El comissari Ricciardi és un home trist-trist que veu morts. O veu morts i per això és trist-trist.
• Pizzeria Kamikaze, Etgar Keret. Relats curts de temàtica fantàstica (botigues de queviures a les portes de l’infern, exorcismes per torns,…).
• Crimen Perfecto, Varis Autors. Relats sobre el crim perfecte (perfecte no és sinònim d’interessant).
• El asiento del conductor, Muriel Spark. Un relat estrany sobre una estrambòtica senyora que serà assassinada en les seves vacances.
• En la orilla, Rafael Chirbes. Relat cru sobre la crisi en un poble valencià.

Voto a bríos, Terry Pratchett (sèrie La Guàrdia 04).

Una illa emergeix del mar, entre les costes d’Ankh-Morpork i Klatch. Ambdós bàndols es disputen el tros de terra, i tant els nobles com el poble estan disposats a anar a la guerra. El comandant Sam Vimes intentarà frenar la matança que plana sobre ells. Lord Vetinari té els seus propis plans.

Nota: 3’5/5

Pies de Barro, Terry Pratchett (sèrie La Guàrdia 03).

Plantejada com si fos una novel·la policíaca, però amb més fronts oberts, uns amb més èxit que altres. Un golem, que és com un robot sense ànima que obeeix al seu amo, és el sospitós principal d’una sèrie d’assassinats. Mentre, han enverinat a Lord Vetinari i es troba greument malalt, i en Vimes es trencarà el cap intentant esbrinar com ha ingerit el verí. Els nobles no perden el temps, i creient en la mort imminent de Vetinari li busquen un substitut que puguin manipular. L’honor recaurà, sorprenentment, en el caporal Nobby Noobs.

Nota: 3’5/5

Hombres de Armas, Terry Pratchett (sèrie La Guàrdia 02).

De moment la novel·la de la Guàrdia que més m’ha agradat, plantejada com una novel·la policíaca amb les peculiaritats del Mundodisco i els seus habitants. Dos assassinats i un robatori formen part d’un complot que farà anar de bòlit a la Guàrdia, que compta amb nous reclutes. A més, és l’últim cas d’en Sam Vimes, que es retirarà al casar-se amb la Sybil Ramkin. Molt divertida.

Nota: 4/5

¡GUARDIAS! ¡GUARDIAS!, Terry Pratchett

Títol original: ¡Guards! ¡Guards! Traducció: Cristina Macía Orío Editorial : Debolsillo Col·lecció: Best Seller 400 pàgines. Any publicació: 1989

Abans d’introduir-nos a ¡Guardias! ¡Guardias!, cal que coneixem una mica Ankh-Morpork: Ankh-Morpork és una gran ciutat del MundoDisco governada pel patrici Lord Vetinari. Aquest ha establert un funcionament per la ciutat, i es que la violència en gairebé totes les seves formes està permesa a través dels gremis, aplicant quotes màximes de crims i preus. És a dir, que parlem de crim organitzat, una de les moltes ironies i jocs de paraules que trobarem en el llibre.

L’argument de ¡Guardias! ¡Guardias! es que una societat secreta està coent un complot per desfer-se del patrici mitjançant l’invocació d’un ésser volador desaparegut centenars d’anys enrere i que pesa unes quantes tones.

En aquestes circumstàncies apareix Zanahoria, fill adoptiu d’un rei nan. Tot i declarar-se nan, destaca entre els seus congèneres perquè fa quasi dos metres d’alt i quasi el mateix d’ample. Zanahoria surt de les seva estimada comunitat situada a les muntanyes i és enviat a la ciutat perquè ingressi a la Guàrdia i es faci un home. Però amb aquest sistema de gremis la Guàrdia ja no és el que era, i molt menys la Guàrdia Nocturna, on va a parar Zanahoria. Els tres membres que la formen tenen les seves peculiaritats: dirigits pel capità Sam Vimes, que beu dia si dia també, el sergent Colon i el caporal Nobbs intenten bàsicament sobreviure nit rera nit mitjançant varies tècniques covardes com la de perseguir poc a poc al delinqüent, o mirar cap a un altre costat i fugir quan es presencia algun delicte. Però la rigidesa de Zanahoria, el seu esperit de justícia i l’aparició d’un drac que terroritza la ciutat faran que les coses canviïn.

¡Guardias! ¡Guardias! és el primer llibre de la saga de La Guàrdia. Admeto que al principi em va costar una mica, que era reticent, perquè la fantasia i jo no som gaire amigues, sobretot quan es tracta de ficar-se en mons aliens. Però en aquest cas la dificultat per introduir-te en el Mundodisco és mínima. Pratchett escurça aquesta distància aplicant molt d’humor a les descripcions, situacions i diàlegs. I sobretot perquè Ankh-Morpork té moltes, moltíssimes singularitats, però no deixa de ser una realitat alternativa de la nostra societat. Una realitat absurda i delirant, clar.

Si, m’ha agradat molt. Pot ser perquè és divertit, o per aquest món esbojarrat, o perquè té acció i una mica de misteri. Però el que realment més m’ha encisat, el que més m’ha enamorat, el que m’ha obligat a seguir llegint aquesta saga (a data d’avui vaig pel tercer), són els personatges. Els membres de la Guàrdia no només són carismàtics (cada un ben definit en el seu estil) si no que a més es percep que tindran certa evolució, una evolució important, i més sorprenent del que sembla en un primer moment. I amb aquestes sensacions, és impossible abandonar-los.

Un apunt:

Si voleu saber quelcom més de ¡Guardias! ¡Guardias! podeu consultar el post d’en Pons, com també si voleu saber més sobre l’obra de Terry Pratchett. 

Nota: 4/5