Títol original: Roseanna
Traducció: Cristina Cerezo Silva
Editorial : RBA Libros
Col·lecció: Serie Negra
272 pàgines. Any publicació: 1965
Mentre draguen l’enclusa de Motala (Suècia), apareix el cadàver nu i amb aparents signes de violència d’una jove. Desconèixer la identitat de la víctima i com va anar a parar el seu cos a l’aigua dificultarà molt la caça al seu assassí. Una feina àrdua per l’inspector Martin Beck.
Roseanna és la primera novel·la protagonitzada per l’inspector Martin Beck, publicada al 1965. És evident que des d’aleshores els procediments policials han canviat una barbaritat, però llegint-lo amb prou feines se li nota el pas del temps. És molt fàcil situar-se en l’època, i s’agraeix les mancances tecnològiques perquè tot queda enfocat a aguditzar l’ingeni, que és el que sempre m’ha agradat de les novel·les policíaques/detectivesques. Això fa que trobi el procediment tan interessant com esbrinar l’assassí, i encara que passin mesos per resoldre el cas m’he deixat guiar en comptes d’impacientar-me i voler-me avançar als esdeveniments.
Roseanna és considerada per molts com la mare de la novel·la nòrdica actual, com ens comenta el recentment desaparegut Henning Mankell en el pròleg. I certament és similar a moltes sèries negres d’avui, però si hi ha quelcom que la fa diferent es que Roseanna, la víctima, no queda en segon (o tercer) pla, si no que tant ella com l’assassí són el leitmotiv de la novel·la. En quant a Martin Beck, aquí sí que es repeteixen els cànons habituals: un inspector capficat en el cas i que arrossega problemes de salut, amb un matrimoni infeliç i uns fills adolescents que s’intueixen un pèl insuportables.
RBA la va reeditar el passat novembre i vaig aprofitar l’ocasió per demanar-li al Tió que me la regalés. Un cop a les mans vaig veure que és una edició molt maca, tot i el cadàver de la portada.
Nota: 4/5
LLIBRES & ROSELLES 