Títol original: Le mystère de la chambre jaune
Traducció: Joëlle Eyhéramonno
Editorial : Vicens Vives
Col·lecció: Aula de Literatura
352 pàgines. Any publicació: 1907
En el castell de Glandier hi viu el famós científic Sr. Stargerson i la seva filla. En un pavelló del castell experimenten i desenvolupen part de les teories que els han fet famosos. Una nit, la srta. Stargerson es retira a dormir en l’habitació contigua al laboratori, i al cap de poca estona es senten trets i crits desesperats de que hi ha algú que l’intenta matar. El més curiós del cas es que, prèviament, ella s’havia tancat en clau, la finestra és reixada, no hi ha xemeneia, i quan el científic i els criats esbotzen la porta dins l’habitació només s’hi troba la jove moribunda. Investigacions posteriors aclariran que tampoc hi ha cap passadís secret, ni un sostre fals, ni un soterrani molt dissimulat. L’assassí, simplement, es volatilitzà, deixant un rastre de petjades i sang, l’arma del crim, i algunes peces de la seva indumentària. I com que la novel·la té unes 300 pàgines, es dedueix que aquest no serà l’únic misteri que envolti el castell de Glandier.
El jove periodista Joseph Rouletabille té algunes coses molt clares i creu que pot trobar la solució a l’enigma, i per això acudeix al castell. Allà s’enfrontarà a la saviesa i experiència del mundialment reconegut detectiu Frédérick Larsan.
La trama és més complexa del que sembla, de fets que es van succeint, junt a pistes que porten a conclusions errònies, obvietats que deixes passar, comportaments il·lògics…. Rouletabille és un personatge particular que ens va descobrint la veritat en comptagotes. S’ha d’admetre que té molts fums, que critica Sherlock Holmes/A. Conan Doyle i Lupin/E.A. Poe, que resolen casos a través de, segons ell, molta inventiva, que al cap i a la fi s’assembla molt al que acaba passant aquí, que fins i tot acaba essent fulletonesc.
Deixant apart si la veritat de tot plegat ens satisfarà o no, Gaston Leroux munta un cas espectacular. És força enrevessat, però l’he trobat fàcil d’entendre, i a més l’autor afegeix uns plànols del pavelló i d’altres zones del castell perquè ho visualitzem millor i teoritzis sobre el que va passar.
Amb els anys s’ha anat encarant aquesta novel·la al públic juvenil, però és apte perfectament al públic adult, de fet així era inicialment. Agatha Christie la considerava una de les seves obres preferides, i curiosament, va ser amb una aposta contra la seva germana per escriure una història semblant al misteri de l’habitació groga que va néixer la primera novel·la de Christie, El misteriós cas d’Styles.
M’ho he passat molt bé llegint-lo, t’enganxa el misteri, l’emoció de estar a punt d’enganxar l’assassí, la planificació i la tensió a l’espera del pròxim atac. Els personatges que apareixen, el seu comportament, els secrets,… tots poden ser l’assassí. Si, admeto que és una mica culebró, sobretot cap al final.
Hi ha unes quantes novel·les més protagonitzades per Joseph Rouletabille, personatge que jo no coneixia, i algunes tenen a veure amb aquest primer cas. Afegir, com a detall, que l’obra més coneguda de Gaston Leroux és El fantasma de l’òpera.
Nota: 3/5
LLIBRES & ROSELLES 