Ryuk és un shinigami (Déu de la Mort) que s’avorreix en el seu món amb altres shinigamis i decideix deixar caure la seva Llibreta de Mort (Death Note) a la terra, amb la finalitat de que un humà l’agafi i l’utilitzi.
Aquesta llibreta té un poder especial: si s’apunta el nom d’una persona, aquesta mor al cap de 40 segons d’un atac de cor.
La llibreta cau en mans de Light Yagami, un dels millors estudiants de Japó, que no dubte en utilitzar la llibreta per desfer el món de criminals. Com que té la llibreta, pot veure i parlar amb Ryuk.
Evidentment, l’onada de morts de criminals no passa desapercebuda per la policia, que acaba sentenciant que el que acaba amb aquestes vides es tan assassí com les seves victimes. S’encarrega de la investigació L, un detectiu de gran fama que ningú coneix físicament. Comença aleshores una batalla, perquè tots dos volen descobrir a l’altre.
Fa una mica més d’una any vaig comprar el primer volum de Death Note. Quan el vaig llegir em va semblar interessant, i vaig comprar el segon. Des d’aleshores que corria per casa sense trobar un moment que em vingués de gust llegir-lo. Així que he aprofitat aquests dies per rellegir el primer volum i continuar amb el segon.
No sé que em deu haver passat pel cap durant aquest any perquè en el seu moment el trobés un còmic passable, i ara em sembli una aberració, una burrada, un sense sentit, una pèrdua de temps. El segon volum ha sigut la confirmació: quina tonteria més gran.
El plantejament és entre excèntric i original (no es pot dubtar d’això). Però els personatges són ridículs, imprevisibles per il·lògics, i molt pagats de si mateixos. I el guió és pesat, hi ha situacions que s’allarguen massa i es solucionen pels pèls.
El còmic ha tingut molt d’èxit. S’ha fet l’anime i s’han fet pel·lícules. Tot i que les persones que me l’han recomanat són adultes, per l’estètica i els protagonistes no hi ha dubte que és un manga dirigit a adolescents.
Nota: 👿
LLIBRES & ROSELLES 