El pare de Tita mor al poc de néixer ella, i la seva mare deixa la seva educació en mans de Nacha, la cuinera, que li ensenyarà tots els trucs culinaris haguts i per haver. Al ser la petita de la família, per costum està condemnada a tenir cura de la seva mare i a romandre soltera fins que aquesta mori. Però coneix Pedro i s’enamoren perdudament. Al no aprovar la mare el matrimoni, Pedro decideix casar-se amb la germana de Tita per estar el més aprop possible d’ella.
M’ha agradat molt aquest llibre. El vaig llegir d’una d’una tirada (són poc més de 200 pag.) perquè t’enganxa de seguida. Fa poc vaig conèixer el realisme màgic en mans de García Márquez, i aqui ho veiem novament reflectit en la narració, plena d’un humor tendre.
Són curioses les receptes que van intercalant i que mostren l’estat d’ànim de Tita o una finalitat a aconseguir. Són una mica exòtiques però qualsevol es podria animar a fer-les.
Els personatges tenen un rol bastant comú: la mare dolenta, la minyona ignorant i xafardera, l’etern enamorat, … La seva finalitat en aquesta història és clara, encara que no per això fa malbé el contingut.
Nota: 4/5
Com ens especifica en el llibre, “Estar com aigua per a xocolata” és estar a punt d’explotar de ràbia o de passió amorosa, sentiments palpables en tot el llibre.
LLIBRES & ROSELLES 