EL TRAJE DEL MUERTO, Joe Hill

Jude Coyne és una estrella de rock, a l’estil de Marilyn Manson, ja retirada. Viu en una apartada mansió, amb l’única companyia del seu representant i una xicota molt més jove que ell. L’únic que encara el diverteix és col·leccionar objectes relacionats amb el món sobrenatural. Filant encara més prim, compra en una subhasta per internet un fantasma que rep dies desprès en una caixa en forma de cor. Dins la caixa, però, només hi ha un vestit d’home.
Al poc temps, l’espectre, Craddock, se li apareix, de forma molt subtil al principi però poc desprès terriblement amenaçador. Quan el seu assistent es suïcida, Jude i la seva xicota decideixen abandonar la mansió i emprendre una desesperada fugida per salvar les seves vides … però resulta molt difícil escapar d’un fantasma.

Ser “el fill de” té els seus avantatges i inconvenients. Ser “el fill de” t’obre moltes portes, però com que “el fill de” també se li pot exigir estar a l’alçada, i inevitablement les comparacions sorgeixen.

Joe Hill és “el fill de” Stephen King, que la majoria assenyala com el mestre del terror, encara que jo també li tinc estima per altres vessants no tan terrorífiques. Però no estic aquí pel sr. King, si no per “el fill de” el sr. King, que pretén seguir el camí del seu pare.

La novel·la no mata. És previsible, i d’espantar, ben poc. Intenta crear una atmosfera de terror que es queda en l’intent, amb això de “ara veus el mort, ara no, ara és aquí, ara no” que al final cansa. I cansa unes quantes vegades. Tampoc li veig una forma clara i concisa d’escriure, ja que encara que els fets vinguin molt seguits, no és raó d’escriure de manera atropellada, com voler abastar-ho tot i no poder. Almenys aquesta era la sensació que tenia, sobretot al final, quan els fets es succeïen ràpidament.

Joe Hill ha venut els drets a la Warner, i no m’estranya, aquesta novel·la aquesta feta / projectada per fer-se una pel lícula sens dubte. I potser millor, ja que pot donar-li aquest toc de terror que li falta i lluir més, o poden fer-la igual que el llibre i no ni un duro.


Posted

in

by

Comments

Deixa un comentari