En El niño con el pijama a rayas veiem el món a través de Bruno. Podem intuir el que veu a través de la seva mirada infantil, aquella mirada que no coneix els perills reals. El pare de Bruno és traslladat com a cap d’un camp de concentració, i en Bruno no entén qui es tota aquella gent enreixada que porta pijama a ratlles.
Massa inversemblant que un noi de 9 anys no sàpiga, vivint on viu durant més d’un any, el que significa aquella reixa amb la gent amb pijama de ratlles. Inversemblant també, que després de tenir amistat durant aquest any amb un altre noi amb pijama de ratlles aquest tampoc sigui capaç d’explicar-li el que passa a aquell costat de la reixa. D’aquesta inversemblança disfressada d’innocència l’autor s’aprofita per crear una història amb la intenció de commoure. Potser pugui aconseguir-ho en alguns moments, però l’emmudiment dels personatges sobre l’ambient en què viuen encarant tot a la trivialitat no li aporten serietat. És cert que hi ha coses que Bruno ens deixa anar per què nosaltres intuïm que és el que passa, però de vegades la irritació que provoca certes situacions et dóna per pensar que el nen de 9 anys té una edat mental de 4.
Es llegeix amb facilitat i rapidesa, i fins i tot a vegades t’enganxa, però és evident els “contres” esmentats. Un llibre sense ambicions literàries que no aporta res nou si no un altre llibre sobrevalorat.
Es llegeix amb facilitat i rapidesa, i fins i tot a vegades t’enganxa, però és evident els “contres” esmentats. Un llibre sense ambicions literàries que no aporta res nou si no un altre llibre sobrevalorat.
LLIBRES & ROSELLES 