Hervé es dedica al negoci de la seda. Per raons professionals ha de viatjar al Japó, un viatge que tindrà quelcom de místic i en el que coneixerà una misteriosa dona.
Insípid i el final, depriment. M’ha recordat a aquestes desenes de power points que rebo al meu correu electrònic amb intenció sentimentals i lacrimògenes, aquelles que t’expliquen una història d’amor o amistat amb final tràgic perquè tinguis present als teus éssers estimats.
Doncs aquí passa igual. Amb una prosa intencionadament poètica, sobretot amb les descripcions, però que sona buida, acaba essent una història massa senzilla, ridículament senzilla.
La relació amb la seva dona és tan poc detallada (la veritat es que li falta força detalls en diverses coses) que costa creure un final així. D’això es serveix per sorprendre, el poc detall. No crec que tingui molt de mèrit.
Doncs aquí passa igual. Amb una prosa intencionadament poètica, sobretot amb les descripcions, però que sona buida, acaba essent una història massa senzilla, ridículament senzilla.
La relació amb la seva dona és tan poc detallada (la veritat es que li falta força detalls en diverses coses) que costa creure un final així. D’això es serveix per sorprendre, el poc detall. No crec que tingui molt de mèrit.
El gir sexual final, inapropiat. No enganxa ni volguent. I el final del tot, horrorós.
No, no m’ha convençut.
No, no m’ha convençut.
LLIBRES & ROSELLES 