Pratchett fa una versió humorística del mite de Faust, de l’home que invoca al dimoni per obtenir coneixements i altres coses més terrenals (i carnals). Aquí en Faust és l’Eric, un adolescent amb les hormones alterades que invoca al diable per satisfer les seves necessitats, i el diable invocat és realment l’ànima en pena d’un mag, Rincewind, que passava casualment per allà. Aquest provarà de fer realitat els desitjos de l’Eric, i evidentment no se’n sortirà gaire bé. A més, a l’Infern estan descontents amb el que ha passat, i observen la situació per si cal intervenir.
En Terry Pratchett és força conegut al món literari per ser el creador de Discworld/Discmón/Mundodisco, un món fantàstic amb situacions humorístiques basades en l’absurd. Eric forma part d’aquest món.
L’he trobat força divertit. Més que provocar-me rialles m’ha provocat somriures, i varis. El llibre és curtet, 152 pàgines, per això tinc la sensació de que es podia haver tret més suc de l’argument i les situacions, però bé, la brevetat és un plat que també s’ha de saber degustar.
Nota: 😀 😀 😀
LLIBRES & ROSELLES 