QUIET, Màrius Serra

Editorial : Empúries
Col·lecció: Narrativa
148 pàgines.
A les últimes pàgines es pot gaudir d’un emotiu efecte òptic: veure a en Llullu córrer.

Màrius Serra ens explica a Quiet set anys de la vida del seu fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que pateix des del seu naixement una paràlisis cerebral. Ho fa a base de records, sense ordre cronològic, tot i que hi fa constar la data.

Aquest llibre és del que deixes apart la qualitat literària. No és que no en tingui, Màrius Serra no és precisament un novell en el món literari i molt menys en l’art i ús de les paraules. El text és sincer, senzill, proper, emotiu… Però no parlem de ficció, sinó d’unes persones i experiències reals. Per això la qualitat humana eclipsa la resta de conceptes literaris que hauria de tenir una opinió o crítica.

Cada capítol ens conta una experiència que no ens deixa indiferents. Globalment es pot apreciar l’amor i preocupació, la fragilitat i alhora la fortalesa d’una familia volcada en el seu fill i la seva lluita constant per prevaldre la dignitat i els drets d’en Llullu.

En Llullu va morir l’estiu passat, a l’edat de 9 anys. Ell, a través del seu pare, ens deixa un llegat que no passa desapercebut i un testimoni que no es limita a familiars i coneguts. Una història a l’abast de tothom i que recomano per esbardellar la dura cuirassa que últimament es veu sovint en masses persones.

Nota: 😀 😀 😀 🙂

Advertisements

4 pensaments sobre “QUIET, Màrius Serra

  1. seruji diu:

    Hola. I bon any eh! Veig que has canviat el disseny. No veig quins canvis hi ha (la imatge de la capçalera és diferent, això sí), però en tot cas aquest disseny és molt més lluminós i alegre. M’agrada més que l’altre. Encara que no dic gaire res, jo et vaig seguint eh. Sóc un lector silenciós (però fidel). 🙂

    • Roselles diu:

      Bon any!! A mi també m’agrada més aquest disseny (clar, l’he triat jo, que haig de dir jajajaja). Em consta que em segueixes, quan miro les estadístiques hi ha sovint una visita teva, que aprofito per tornar-la i xafardejar més fotos curioses del Japó. El que no sabia, que em vaig assabentar l’altra dia en un comentari, es que ja eres aquí! Jo et feia en terres orientals. Hi tornaràs?

  2. seruji diu:

    Sí, ja fa un temps que vaig tornar, però vaig portar moooltes fotos. Les coses per allà no van anar com esperava, vaig haver de tornar. I em sembla que ja no tinc ganes de tornar-hi. Ara potser preferiria anar a la Xina (però cap al sud si pot ser, on no hi faci gaire fred).

    • Roselles diu:

      Fes-me lloc a la maleta!! XD Quina enveja, només el fet de plantejar-me un viatge a la Xina ja és un luxe. Li demanaré als Reis, a veure què 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s