YO MATÉ A ADOLF HITLER, Jason

Editorial: Astiberri
Col·lecció : Colección Lecturas compulsivas
Any publicació: 2007
48 pàgines.

Yo maté a Adolf Hitler parteix de la premissa d’un present on ser assassí a sou és un ofici tan normal com ser comptable. El protagonista és un assassí professional que rep la visita d’un client amb un curiós encàrrec: matar a Adolf Hitler.

Jason ens presenta aquesta breu història que encara es fa més curta al llegir-la. Però no hi ha més queixa, és una història rodona, entra com l’aigua. Va ser amb la segona lectura que em vaig adonar de les incongruències, que es recomanable passar amb benevolència per gaudir del còmic.

Els personatges són animals humanitzats, però també robotitzats doncs quasi no mostren expressió facial. Però amb el guió, que és raonablement escàs,  i el que representa cada escena tenim suficient per interpretar quin significat té cada cara impertorbable.

Nota: 😀 😀 😀

Advertisements

5 pensaments sobre “YO MATÉ A ADOLF HITLER, Jason

  1. Amadeu diu:

    Caram, Txell!!! Vas a cent per hora, llegint. Bé, ja entenc que en aquest cas, la lectura ha estat poca, tot i que l’atenció a posar-hi segur que ha estat la mateixa o potser encara més. Una abraçada!

  2. Rosella diu:

    Bon dia Amadeu!
    Últimament porto el turbo posat. El de la Fred Vargas ja l’he llegit, el que em fa mandra es fer el comentari! Però com que m’he posat aquesta obligació, haig de buscar ganes e inspiració d’on sigui.
    Per cert! No me’n recordo mai de comentar-t’ho! El meu blog té feisbuc, tot i que no el faig servir gaire. Em pots trobar per Rosella Lectora Empedreïda.
    Una abraçada!

  3. Amadeu diu:

    Hola de nou! Això de les obligacions que ens posem nosaltres mateixos, té molt per parlar. A mi em passa amb moltes coses. Ara, tal i com et vaig explicar, tinc això de la foto diària penjada al facebook, però de moment, em distreu bastant. Per cert, t’he buscat amb el nom que m’has dit i no em surt res… no sé si ho he fet bé. Si et ve de gust, jo estic per Amadeu Andrés i tinc la imatge de quan era un nen petit, la cara en blanc i negre.
    Fa poc, vaig llegir una novel·la de la Fred Vargas, era dincs del Club de Lectura del tema de les epidèmies i parlava de la peste. No em va desagradar, doncs primava la part de novel·la negra sobre d’altres consideracions.
    Seguim en contacte!!!

  4. Sergi G. Oset diu:

    Buscaré a la meva tenda de còmics! Ara acabo de comprar i espero començar aviat “El caso Sorge” Un espía de Stalin en Tokio, d’Isabel Kreitz, en format novel·la gràfica que m’apeteix molt començar, però els manga tenebrosos de Hideshi Hino, em tenen atrapat. Reclamació: més còmic editat en català , ja!

  5. Rosella diu:

    Hola Sergi! No conec ni l’un ni l’altre. El còmic de Kreitz veig que té un dibuix molt detallat, m’agrada molt. El de Hino, com dius, sembla força tètric. Me’ls apunto com a recomanació, però veig que no el tenen a cap biblioteca aprop, així que no crec que els llegeixi en breu. M’afeigeixo a la teva reclamació, i a més també reclamo que les biblioteques s’animin més a comprar còmic!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s