L’ALTRE CAP DEL FIL, Andrea Camilleri

Un nou cas per en Salvo Montalbano, que s’està convertint en la Jessica Fletcher siciliana: allà on va, mort al canto. Aquest cop la Lívia l’obliga a fer-se un vestit a mida, i la sastreria patirà les conseqüències.

Com reconforta llegir sobre vells amics. Poca cosa hi ha de nou: Els mateixos procediments, els mateixos companys, el mateix restaurant, la mateixa salivera davant la cuina siciliana… i la reiterada implicació social de Camilleri/Montalbano, que a través d’un parell d’històries secundàries torna a denunciar sobre la dramàtica situació de la immigració que arriba en condicions infrahumanes a través del mar.

És la segona vegada que llegeixo en Montalbano en català i a mans d’en Pau Vidal (offtopic: m’encanten les seves columnes, el trobareu aquí i aquí). És una passada com no es limita a traduir i ho adapta curosament (i curiosament) sense perdre l’essència d’aquest racó de món creat per Camilleri.

Poti-poti de dialectes

Però en el meu cas costa adaptar-se al canvi un cop t’has acostumat a la veu d’un personatge tan singular com en Montalbano, que sempre he llegit en castellà. No es que em desagradi, si no que em costa acceptar que en Montalbano que li diu “xato” i “rei” a en Catarella sigui el mateix, sigui el meu Montalbano.

Nota: 3/5

L’altre cap de fil, Ed. Grup 62. 272 pàgines.

2 thoughts on “L’ALTRE CAP DEL FIL, Andrea Camilleri

  1. Per mi en Montalbano sempre li ha dit rei i xato a en Catarella, ho trobo fantàstic, i adoroel telefonista de la comissaria. Quins tips de riure amb ell. Camilleri té aquell quelcom especial. Sí, l’estructura dels llibres sempre és la mateixa (bé, n’he llegit quatre, tampoc és que en sigui un expert), no són llibres que diguis ‘quina meravella!’, però fan molt bo de llegir. Vaig començar pel principi de tot i aniré fent, quan em vingui de gust llegir-ne algun. És anar a cavall guanyador per passar una bona estona.

    1. I clar que també trobo fantàstic que li digui xato i rei a en Catarella, si una cosa no treu l’altre. És el que deia, que en Pau Vidal l’ha adaptat molt personalment en persona als lectors catalans. Però porto més d’una vintena de novel·les de Montalbano llegides en castellà, i clar… Les hauré de tornar a llegir però en català, ves quin drama 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s