Firmin és la historia d’una rata que neix i viu al soterrani d’una llibreria en un barri vell de Boston als anys 60. En Firmin comença a menjar llibres per necessitat, i poc a poc, d’alguna manera, comença a llegir tot allò que es menja, formant-se en el camí una personalitat molt humana. I passa de devorar llibres literalment a metafòricament. Al no haver-hi cap rata com ell i sentir-se sol, prova d’establir alguna mena de contacte amb la gent. M’ha recordat a un dramàtic Ratatouille.
En Firmin, tal i com jo l’he vist, té una base molt infantil (sense cap sentit pejoratiu) que al donar-li aquesta personalitat tan humana i adulta el transforma en un conte adaptat als adults.
Però és més que un conte. No és un llibre per riure, crec que és un error llegir-ho com a tal. Dins la gravetat de moltes situacions si que hi ha moments còmics, però de la mateixa manera que hi ha moments per l’emoció i les llàgrimes. Pots riure perquè una rata vulgui ser amic del llibreter? Pot fer certa gràcia explicat a la lleugera, però la manera de sentir-ho d’en Firmin, tan raonablement trist, treu les ganes de riure.
És tendre. En Firmin és molt tendre, un d’aquells éssers literaris que li agafes molta estima i no podràs oblidar mai. Tot un símbol al somiador frustrat, al rara avis que no troba el seu lloc i probablement no el trobarà mai.
També són interessants les constants referències literàries, que un lector curiós (com aquesta que escriu) pot afegir a la seva llista de futures lectures.
Afegeixo que les il·lustracions de Fernando Krahn m’han encantat, ajuda al lector a posar-li una cara al Firmin i ha col·laborat sense cap dubte a fer-lo més entranyable.
LLIBRES & ROSELLES 
Deixa un comentari